4 de juny de 2008

La batalla s'ha acabat. Serà Obama

S’han acabat. Les primàries més espectaculars i intenses de la història s’han acabat. Desprès de més de cinc mesos de frenètica campanya per aconseguir la nominació demòcrata, Barack Obama ahir es va coronar com a candidat Presidencial Demòcrata, un cop van ser coneguts els resultats de les primàries de Montana i de Dakota del Sud i amb els nous suports dels súper delegats.

Per tant ja es pot dir que hi haurà el primer candidat negre a la Presidència dels Estats Units de la història.
Obama ha demostrat que és un candidat potent. Ha demostrat que a més de ser un brillant orador, també té un bon programa capaç d’il·lusionar milions d’americans. Obama ha demostrat que es pot construir un discurs a base de positivisme més que no pas basat en la destrucció del rival. Obama ha demostrat que pot sobreposar-se dels paranys de campanya. Obama ha demostrat que és un gran candidat.

Ara ja hi ha candidat demòcrata, ara ja se sap qui ha de ser el pròxim President, per tant desprès de la tensió interna, ha arribat l’hora de la unitat i de sumar esforços.
Obama sol no podrà gunayar al novembre, Obama sol s’estimbarà contra la maquinaria republicana de McCain, molt més greixada i preparada per preparar tot tipus d’escàndol anti Obama. Obama és un bon candidat, és un candidat agradable, proper, amb qui aniries a fer un cafè, cosa que McCain només pot somiar. Això és cert, però la coalició electoral d’Obama és coixa. Obama no ha pogut seduir als electors llatins ni als de blancs i de classe treballadora, dos segments de la població claus per poder guanyar les Presidencials.

És per això que és de vital importància que Obama esculli a consciència qui l’acompanyarà en el cartell electoral.
Per mi a primer cop hi hauria tres aspirants. En primer lloc l’ex-governador i ex -secretari amb Clinton, Bill Richarson. Richarson que ha donat suport públic a Obama, podria portar el vot llatí a un candidat que no ha despertat gaires simpaties en aquest segment de població. El segon candidat, tot i que ha dit que no ho vol ser, seria John Edwards, ja que és el candidat dels sindicats i de la classe treballadora. Com a última possibilitat, s’hi trobaria Hillary Clinton. Hillary combina tant el vot llatí com el vot de la classe treballadora.

Sobre aquesta possibilitat sovint es diu que és impossible desprès dels ganivets que s’han llençat mútuament, que Hillary i Obama pactin, però com deia avui un assessor financer de Hillary a RAC 1, les candidatures ja parlen, i en política les parelles de llit no es trien per si es cauen bé o no, sinó per si es pot aconseguir un objectiu comú, en aquest cas, el canvi als Estats Units.
La meva opció, doncs, seria la d’un ticket electoral entre Obama i Hillary. Una candidatura pensada per guanyar, una candidatura que combini futur i experiència, il·lusió i pragmatisme, idealisme i realisme.

Obama té davant seu el difícil repte de convèncer als americans de què ell és el millor candidat per President, Obama haurà de resistir a les intoxicacions dels republicans, si ho aconsegueix, serà el pròxim President, si no, serà una nova decepció.

El temps dirà.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Carai, sí que has pujat al barco ràpid... Jo porto mesos i encara no he escrit res dient que dono suport a McCain. Si tots els votants de la Hillary són com tu, la Hillary no anirà de VP ni de conya.

"Obama és un bon candidat, és un candidat agradable, proper, amb qui aniries a fer un cafè, cosa que McCain només pot somiar." --> Què?? Si és precisament la imatge de candidat de l'elit, distant, que no entén els problemes del poble, el que li fa molt mal a l'Obama. I això en canvi dóna punts a McCain, que és vist com algú afable, amb experiència, pròxim als valors de la gent, moderat i amb voluntat d'arribar a acords.

I només que el McCain sigui el suficientment intel·ligent de no parlar d'Iraq ni de terorrisme ni de si calen més soldats, i el Novembre us fotrem una pallissa. l'Amèrica de veritat es despertarà i veurà que és inadmissible que un personatge radical com Obama arribi a la honorable posició de president de la República dels Estats Units d'Amèrica.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Davant les eleccions americanes jo vaig amb els demòcrates, i m'és igual qui sigui. Clar que m'haguès agradat més que ho fos la Hillary, però si ho és l'Obama, doncs benvingut sigui.

Anònim ha dit...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu