17 de juny de 2008

Laporta, el President


Encara no és segur però és més que probable que el dia 6 de Juliol els socis dels Futbol Club Barcelona siguin cridats a les urnes per votar a favor o en contra la moció de censura a la junta del President Laporta.

Els impulsors de la moció esgrimeixen com a raons de pes per presentar-la que els últims dos anys el Barça no ha guanyat cap títol i que el President ha donat mala imatge institucional del club.
Anem a pams.

La majoria dels anys de la història del club, el Barça no ha guanyat cap títol, és a partir dels 90 que l’equip es transforma en una màquina de guanyar metall, no abans. Abans érem un equip al que podríem anomenar un equip "quasi", ja que sempre "quasi" guanyàvem. És a partir dels 90 quan el Barça guanya de manera seguida, és a partir dels 90 quan el Barça guanya la majoria dels títols de lliga, és a partir dels 90 quan el Barça es converteix en referent, és a partir dels 90 quan el Barça passa del "quasi" al "guanyar".

El Barça en els 90 es transforma de manera clara en un equip modern, però com tot en aquesta vida, al cap de molts anys, els cicles s’acaben i llavors venen les preses per canviar, o no. Això és el que va passar al Barça. El Barça triomfant de Nuñez no va canviar, va seguir igual. Desprès del Nuñez va venir el Gaspart, un desastre. La veritat, en tres anys l’única alegria que es va tenir va ser la xilena magestuosa de Rivaldo contra el València en aquella última jornada d’infart. A part d’aquest fet, tot negre.

I desprès d’allò, van venir unes eleccions, unes eleccions que havien de ser les que havien de marcar el punt d’inflexió per el futur del club, i clar és que ho van fer. Tot semblava preparat perquè el candidat de l’stablishment, Lluís Bassat, fos el nou President, però l’onada d’aire fresc de Laporta s’ho va endur tot. Laporta amb el seu cercle virtuós va aconseguir majoria absoluta i ser el President més votat de la història. Tot però no eren flors i violes.

La junta i el President Laporta es van trobar un panorama espantós. Un dèficit galopant, un equip endormiscat i que havia oblidat que les cames serveixen, també, per jugar a futbol, una estructura de club basada en el segle XX, i no en la nova era de la globalització, unes instal·lacions passades….

Laporta i la seva junta van posar-hi remei. En tant sols un any van fer endreça, en tant sols un any van encarrilar la situació cap a un punt de partida favorable, en tant sols un any es va posar el club en una situació que permetia tractar-se de tu a tu amb els grans d’Europa.
Laporta en cinc anys de presidència ha complert els punts pels quals els socis el van escollir.

Primerament, tornar el Barça en primera línia mediàtica mundial. Aquest fet és innegable. Ja des dels èxits esportius, com des dels acords comercials i de patrocini que ha firmat el Barça. Tots aquests fets han portat al Barça a ser altre cop portada i a ser un dels clubs més envejats i admirats del món. Laporta va entrar al 2003 i el Barça facturava poc més de 160 milions d’euros, aquesta temporada que comença el 30 de juny, el Barça en facturarà prop de 400. Quan Laporta va entrar al 2003 el Barça en prou feines sortia als mitjans mundials, poc desprès s'entrevistava al President per la CNN.

El segon objectiu era fer un equip per tornar a guanyar. Aquest punt ha estat complert abundantment. El Barça en cinc anys ha guanyat dues lligues, una Champions i dues supercopes d’Espanya. Per no comptar els títols de les seccions. El Barça de Laporta ha guanyat més que el dels últims anys del Nuñez i els del Gaspart amb la meitat de temps. Incontestable.

El tercer punt era retornar al Barça els seus valors fundacionals i històrics, uns valors que durant l’època nuñista i la del post-nuñisme es van amagar i quasi desaparèixer, per voluntat expressa dels dirigents amics del Fraga.
Laporta ha retornat al Barça el valor de catalanitat, el valors del més que un club, el valor de l’esportivitat… Laporta ha sabut dotar al Barça d’un discurs inclusiu de base catalanista, ha sabut fer un catalanisme integrador, un catalanisme de suma. La senyera, l’himne i les proclames han estat els elements distintius d’aquesta política, però també s’ha fet feina per darrera, com per exemple per la campanya "el català a la taula" o campanyes per fer que els empleats del club aprenguessin la llengua del país.

Dels punts claus del projecte Laporta, tots s’han dut a la pràctica. Tots.

El Barça d’avui és millor que el d’ahir, el Barça d’avui és millor que el del 2003, el Barça d’avui és un exemple a seguir. I el President Laporta és el responsable de què això sigui així, i qui ho negui menteix.

El President Laporta mereix continuar els dos anys que encara té de mandat, Laporta ho mereix, però el Barça també.

Com va dir el President diumenge en una trobada de penyes: "Visca el Barça, i Visca Catalunya Lliure!"

Cap comentari: