21 de juny del 2008

Qui defensa al català?


Un dels debats que més paraules, tertúlies, debats i discussions va generar en l’anterior legislatura, i continua fent-ho ara és la definició del que és o no nació. Tenia 16 anys quan vaig aprendre realment la definició de nació. La definició de nació que practico, i predico, és la que apareixia al llibre de quart d’ESO del meu Institut.

La definició deia així "el terme nació es refereix a un conjunt d’homes i dones units per una sèrie d’elements comuns com ara la història, la llengua, les tradicions, la religió, el dret i que tenen la voluntat d’autogovernar-se".

Aquesta definició de nació és simple i pot ser àmpliament compartida per a tothom, per tant sí s’apliqués al nostre país, la definició hi quadra perfectament. Un dels elements que indica el fet de considerar, o no, una col·lectivitat com a nació és la llengua.

La llengua és un dels elements bàsics per la consolidació de qualsevol nació, i el català per Catalunya i els Països Catalans, també ho és. Últimament, sembla que diferents sectors, ja siguin empresarials o intel·lectuals, han posat el seu punt de mira en contra de la llengua pròpia de més de 12 milions de ciutadans del món.

Fa algunes setmanes el directors de la segona aerolinia alemanya, Air Berlín, publicava en la revista de l’empresa un article carregant en contra del català i acusava al govern balear, d’imposar la llengua catalana i d’arraconar la llengua espanyola de la societat. Aquest fet és una mentida garrafal, però el text seguia dient a mode d’exabruptes tot d’insults cap al català i als seus parlants titllant-los d’antics medievalistes.
Aquest fet no cal dir va rebre la resposta oportuna per part de la població, milers i milers de cartes i mails van inundar les centraletes d’aquesta companyia tant desinformada. La resposta també va tenir resposta de la companyia. La resposta va ser la de denunciar al dirigent d’Esquerra Joan Puig per haver publicat un post al seu bloc anomenat "Air Goebbels". Cal dir que els primers que van demanar que es denunciés al dirigent republicà, va ser tota la tropa de la brunete nacionalcatòlica de Madrid.

L’atac de la companya alemanya no ha estat l’últim atac a la llengua que s’ha patit recentment. Fa pocs dies es va saber que l’Acadèmia de la llengua francesa demanava que s’eliminés la modificació de la Constitució d’aquest país que feia referència a les llengües minoritàries. Aquesta modificació deia que les llengües dites "regionals" també formaven part del patrimoni de la nació francesa, fet que l’Acadèmia ha considerat que atacava als fonaments de la gran nació gal·la.

Aquests fets, com no podria ser d'altra manera, han comptat amb la resposta de rebuig contundent per part de governs, d’institucions i d’entitats que defensen la llengua catalana. Ara bé, la pregunta que ens hauríem de fer tots plegats i sobretot aquells han rebutjat aquestes situacions, és si amb un estat que tingués el català com a llengua oficial, aquestes mostres de menyspreu i d’humiliació serien possibles.

Algú s’imagina que una empresa es rigui a la cara dels holandesos menyspreant la seva llengua? O dels valons? Oi que no? Doncs aquesta és la resposta que hauriem, i haurem, de donar.

Un Estat per defensar la nostra llengua. Un Estat que ens defensi. Un Estat nostre. L’Estat Català del futur, que ja s’acosta.