Puzzle imaginari

Una de les idees que va centrar el Congrés Nacional d’Esquerra Republicana va ser la de qui havia de liderar el projecte independentista i de progrés que encara el partit de Macià i Companys. Els militants en el procés d’elecció interna del 7 de juny, van elegir Joan Puigcercós i Joan Ridao per pilotar-lo, així com també a Carmel Mòdol, Eduard López i Alba Castellví durant el plenari del Congrés de dissabte 14.

Durant tot aquest període, hi ha hagut molt temps per pensar quin líder d’Esquerra podria desenvolupar millor les diferents funcions que qualsevol partit ha de cobrir, ja siguin orgàniques, electorals o representatives. Així que, durant algun trajecte cap a Barcelona, més o menys he esbossat un puzzle de com podria Esquerra maximitzar el seu capital humà, que com deia la candidatura guanyadora, és el millor capital del què disposa Esquerra Republicana.

Primerament em centraré amb els càrrecs del partit. Com a President del partit hi situaria Joan Puigcercós, una persona que es coneix perfectament i de primera mà el partit, però que a la vegada podria, i podrà, defensar de manera clara l’ideari d’Esquerra basat en la democràcia, el republicanisme social, en l’esquerranisme i en l’independentisme.

Com a Secretari General hi posaria el candidat més preparat que es va presentar en les eleccions internes, Uriel Bertran. Bertran significa renovació, significa ambició i significa modernització, uns trets bàsics que sumats als coneixements del partit que té, el posicionen com la persona més preparada per agafar les regnes internes del partit. Bertran és capaç de liderar l’estructura de les secretaries i de les sectorials per fer-les funcionar de manera que puguin dotar al partit de posicionaments clars i que siguin òrgans que ajudin a treballar per tal d’aconseguir els objectius de l’organització.

Deixant de banda els elements interns, centrem-nos en els electorals. L’estructura que ha quedat desprès del Congrés, és que els líders del partit no poden ser a l’executiu de la Generalitat. Per tant és obvi que Puigcercós no hi seria, això no obstant no impedeix que no sigui el candidat a President de la Generalitat. Crec que Esquerra necessita un canvi de cartell electoral i crec, que la persona més capacitada per fer-ho és sens dubte Joan Puigcercós.

En cas que Esquerra entrés a formar part d’un hipotètic govern on no es fos la primera força política, les persones més indicades per fer la tasca de màxim representant en aquest govern serien o Anna Simó o Rafel Niubó. Els dos, representen rigor, treball i dedicació, mesures imprescindibles per a l’acció governamental d’un partit seriós i ètic com Esquerra.
També com a tasca representativa, i si la situació ho permet, Ernest Benach hauria de continuar sent el President del Parlament, ja que amb la seva tasca ha contribuït a modernitzar aquesta institució i alhora a apropar-la a la població.

Les eleccions a la Generalitat són les més importants per un partit nacional com Esquerra, tot i així considero que a les eleccions espanyoles s’hauria de fer un esforç per tal de tensar la corda democràtica amb l’Estat Espanyol. A Madrid s’hi hauria d’enviar un perfil diferent a l’actual, un perfil més contundent. Crec que la llista de Madrid l’hauria d’encapçalar Joan Carretero.
Carretero ha demostrat en aquesta campanya que és una persona de principis i que no té por de barallar-se amb qui sigui. Carretero és d’aquelles persones que a Madrid fan por, és d’aquelles persones que a Madrid temen, perquè no és d’aquells que professen un verb patriòtic buit i inflat, com tants anys a passat amb algun partit, sinó que Carretero sap fer política amb les paraules justes, el bon to i els bons arguments. Seguin Carretero en la llista per Barcelona, hi podrien anar dues persones que el podrien complementar molt bé. Per una banda l’actual cap de llista Joan Ridao, ja que els seus coneixements jurídics sempre són de gran utilitat, i per l’altre Elisenda Paluzie, ja que Esquerra ha de mantenir un gran discurs en el tema econòmic i de finançament.

Les altres eleccions que quedarien per cobrir les reservaria per una persona que amb la seva tasca en matèria d’afers exteriors s’està guanyant un gran respecte a nivell internacional. Josep Lluís Carod-Rovira seia la persona indicada per encapçalar amb èxit el cartell electoral per el Parlament Europeu. Carod està fent una gran tasca en relacions internacionals i la podria continuar fent, i potser sense tants lligams, com a líder parlamentari d’un grup al Parlament Europeu format per els eurodiputats dels partits catalans o dels independentistes europeus.
Carod a més, es podria fer càrrec de la direcció d’una gran fundació encarregada de proveir al partit en noves idees i nous horitzons. Per tant Esquerra aprofitaria els dos grans punts de Carod, el míting i relacions internacionals, i per altra banda tot el tema ideològic, àmbits en els quals Carod destaca.

Aquest és el puzzle que em va venir al cap en un d’aquests interminables trajectes d’anada i tornada entre Vilafranca i Barcelona. Estaria bé no?