28 d’agost del 2008

El desafiament d'Obama


Aquesta nit, en hora nostra i en directe pel 324, el primer candidat negre de la història dels EUA farà el discurs d’acceptació de la candidatura presidencial del Partit Demòcrata.

Obama avui passarà a la història, Obama avui davant de 75.000 persones oferirà el discurs més esperat en molt de temps, Obama avui pot posar la directe cap a la Casa Blanca. Les últimes enquestes donen a Obama un avantatge de 6 punts i sembla que per fi la Convenció Nacional i la nominació de Biden comencen a fer efecte, ja que fins ahir les enquestes estaven encallades.

Obama avui per avançar imperable a la Presidència ha de deixar, una mica, de banda l’escenografia i l’estètica i centrar-se plenament en el discurs. En el discurs del què i del com, en el discurs del perquè els americans l’han de votar més enllà del seu carisme. Obama va encandilar els demòcrates amb un discurs sobre els valors, sobre què són els EUA, sobre els desafiaments i sobre els reptes que havien d’afrontar, però no va dir ni com es faria ni amb quines polítiques es farien.

Obama en aquests moments té un sostre, un sostre del 47% dels vots, i amb aquest percentatge no n’hi ha prou per guanyar. Obama ha de ser conscient, i veure, que amb la seva imatge i amb el seu discurs d’esperança té el 47%, però cal guanyar més % per poder dir sense por a equivocar-se que Obama serà President, i aquests punts per esgarrapar depenen del que avui digui a Denver.

Obama té la oportunitat de fer història, i ho té molt bé, però per aconseguir-ho ha de parlar, ha d’explicar. Durant la Convenció s’ha explicat la seva vida i del meravella que és com a persona, a més de forjar de nou la unitat del partit, però aquests punts han amagat les propostes programatiques. Ahir Bill Clinton va eclipsar el discurs en matèria internacional de Biden, això no pot tornar a passar.

Avui Obama ha d’explicar el seu prjecte detallat del que pensa fer com a President, i ho ha de fer per no posar en entredit les seves més que pesants possibilitats de ser el primer President afroamericà dels EUA.

Obama té a les puntes dels dits la història, avui la pot abraçar.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Seguint el teu consell, vaig veure l'Obama al 3/24 en directe.
Aquell discurs ha de portar el canvi als USA?
Entre les "perles" que vaig escoltar, en va dir una sèrie de frases que no crec que aportin res de canvi. És tan simple i evident moltes coses de les que va dir que crec que amb l'avi McCain ja bastaria per aportar novetats.
Exemples:
"els pares tenen la responsabilitat de l'educació dels seus fills"
"retallaré els impostos a les classes treballadores"
"Necessitem un president per fer front a les necessitats del futur"
"Que ningú digui que els demòcrates no sabem defensar aquest país"

Pere, això no és il·lusió, nous canvis i canviar l'aire de la política d'un país com els Estats Units. Perquè crec que l'Obama és fum d'un sol dia i no aporta solucions reals ni un canvi pels problemes existents al món, jo en aquests dos mesos estaré encantat de debatre amb tu mentre defenso al "meu candidat", JOHN McCAIN.

PD: Finalment, el McCain li ha tret a Obama el protagonisme que tothom li suposava amb el seu discurs. L'elecció de la Sara Pahlin com a VP ha estat la veritable notícia de la setmana de la campanya cap a la White House.
Estic segur que hauràs observat a primera vista que aquesta elecció busca guanyar vots entre el sector femení que donava suport a Hillary Clinton.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

és cert que el discurs d'obama en genral es molt ambigu i que li manca concreció, ara bé, en la convenció ja va perfilar a bastament el programa i encara ho farà més a partir d'ara.
En política la il.lusió quasi es tant important com la concreció. La primera ja és demòcrata, ara cal anar per la segona.

En quan a la noticia de la setmana, bé la Palin (demà en parlaré) ha estat una noticia important si, i segurament ho serà més d'aquí uns dies. Sobre els motius de la tria, si es possible qe es busquin els vots Hillary, però el i la votant Hillary segurament no es veurà reflectit en Palin que es conservadora, anti avortista, anti ecologista i que no té ni idea de politica nacional i internacional.

I bé, quan calgui, ja debatrem, però contra la raó es difícil gunayar... jejeje.

PD: Sento contestar tant tard, però entre Festa Major i l'estudi ha sigut impossible.