Ossètia; Brillant hipocresia

Ossètia del Sud i Geòrgia estan en guerra. Des de fa uns dies el cel del Cauques s’ha tenyit de color de sang i de mort a causa dels continuats bombardeigs de l’aviació russa que s’ha mobilitzat per tal de socórrer els seus aliats d’Ossètia.

Aquest conflicte, com tots els conflictes, té múltiples cares i per tant, resulta impossible de visualitzar una línia divisòria entre "bons" i "dolents". Ara bé, el que si és possible és posar alguns punts sobre les is.

Per començar caldria recordar que Ossètia del Sud va celebrar un referèndum d’autodeterminació en què el sí va obtenir el 95% de suport, però la comunitat internacional va obviar aquest resultat que mostra clarament la voluntat dels ciutadans d’Ossètia i no en va reconèixer el resultat. Aquest fet encara va potenciar més l’idil·li que Ossètia i Rússia viuen, alhora que va radicalitzar les posicions ossetianes.
A l’altra banda, la banda georgiana, té el suport d’Occident i dels EUA, ja que Geòrgia és per dir-ho d’alguna manera un estat tap, tap que frena la recuperació d’influència de Rússia de les antigues repúbliques soviètiques, fet aquest, llargament temut per la diplomàcia nord-americana i europea.

El taulell de joc és aquest, un estat partit en diverses regions i que aquestes compten amb diversos aliats internacionals, que les fan servir de joguines per tal de defensar els seus interessos reals, interessos que poc tenen a veure amb la independència d’Ossètia del Sud o amb la inviolable integritat territorial de Geòrgia.

Aquest conflicte ha posat sobre la taula, si no ho estava ja, la brillant hipocresia de la diplomàcia occidental capaç de fer mans i mànigues per aconseguir la independència de Kosovo i de Montenegro i ara, de fer mans i mànigues per aconseguir que no es violi la integritat territorial de l’estat georgià.

Aquests dies, diversos intel·lectuals de l’altra banda de l’Ebre, han escrit sobre l’immens error i l’enorme irresponsabilitat (El País dixit) que va ser el suport d’Occident i dels EUA a les independències dels dos països dels Balcans, ja que ara donen suport a Geòrgia, Geòrgia que seia Sèrbia en el cas dels Balcans.
Aquests intel·lectuals també esgrimeixen que el suport a les dues nacions balcàniques és una de les motivacions que ha desembocat en aquesta Guerra ja que ha donat arguments als independentistes. Sí segurament, però també hi ha la motivació de la consideració d’estat tap de Geòrgia per part d’Occident o el fet que l’estat georgià és un dels subministradors principals de la UE de gas i petroli o els interessos russos a la zona. Diguem-ho tot doncs.

Aquests fonamantadors d’opinió espanyols adverteixen de la gravetat de les conseqüències del suport occidental a Kosovo i Montenegro, ja que diuen que el dret a decidir podria entrar a formar part dels pilars de la diplomàcia, fet que els espanta enormement. No sé ben bé el per què….

Aquest seria doncs el gran kit de la qüestió, que el dret a decidir fos reconegut i que es permetés a tots els pobles exercir-lo, des de Kosovo passant per Ossètia i acabant per Catalunya.