Israel, desprès de les eleccions

La gran massa de la població del planeta a més dels gurus de la premsa i en gran mesura tota la classe política estan, encara, enlluernats amb el nou President dels Estats Units Barack Obama. Tots ells creuen que és la persona capaç per redreçar el rumb que ha emprés el món. Tots ells però, són uns grans ingenus. Obama pot ser molt bo, pot haver portat esperança a un poble que l’havia perdut i a més ho ha fet amb un discurs de canvi no només domèstic, sinó també d’abast mundial.

Tot això és veritat, és veritat que Obama té en ment un canvi en la política internacional, és veritat que creu que s’ha de produir un canvi i que la força per la força no condueix a enlloc. Molt bé, però tots els que somien amb Obama i el veuen fins a la sopa haurien de ser conscients de què el món, per sort, no són només els Estats Units.

Durant molts mesos tota l’atenció mundial es va centrar en les eleccions nord americanes, primer amb les primàries i desprès amb les presidencials, ja que era una cita històrica en tant que podia provocar un gir en la història a més de la importància inalterable que aquests comicis tenen de per si. Ara bé, el canvi també necessita més actors que els Estats Units per produir-se, i per tant és absolutament imprescindible fer un cop d’ull a fora.

Ahir es van celebrar eleccions a Israel, un Estat que ha estat, és i serà clau en la resolució del conflicte del Pròxim Orient, un conflicte que no només es concentra a Palestina, sinó que avarca una gran àrea.

És per aquest motiu que les eleccions israelianes d’ahir són de tan vital importància, ja que d’aquest parlament en sorgirà el futur govern que haurà de treballar mà a mà amb Obama i Hillary per poder optar a un nou pla de Pau.

Veient els resultats electorals però l’opció d’un nou pla per la Pau, o la voluntat per intentar-ho, sembla com a mínim difícil sobretot veient l’ascens de l’ultradreta que se situa com a tercera força política.

Les eleccions les ha guanyat l’actual ministra d’exteriors Tzipi Livni lider del partit de centre-dreta Kadima amb 28 escons, un més que el dretà Likud que puja dels 12 diputats fins als 27 i que és obertament anti-acords de Pau. Com ja s’ha apuntat el tercer ha estat l’ultradretà Yisrael Beiteinu, un partit d’extrema dreta i racista. Per últim el Partit Laborista ha fet els pitjors resultats de la seva història en quedar quart i amb només 13 diputats.

El panorama que deixen aquestes eleccions és d’incertesa, ja que és tan possible un govern d’unitat encapçalat per el Kadima, com un de dreta amb el Likud i l’ultradretà YB. El que és segur però és que aquest govern no serà pas un govern fort ni que pugui prendre accions valentes per poder resoldre el conflicte, ja que tan si és una opció o una altra, el que és clar és que aquest govern tindrà diversos caps i que cadascun mirarà cap a on més l’hi interessi.

El canvi d’Obama en relació al Pròxim Orient es pot veure greument afectat si finalment es concreta un govern ultranacionalista i dretà, ja que no es mostraran predisposats a modificar el seu posicionament ni a fer cessions territorials a Palestina.

Israel ha escollit i majoritàriament ha escollit la dreta ultra, una dreta que tot i que en diferents versions, aposta per no cedir davant dels àrabs, fet que només comportarà més morts.

El conflicte seguirà, ja que per arribar a la Pau, s’ha de ser valent i s’ha de ser fort internament, i a Israel no passa ni una cosa ni l’altra.