14 de febrer del 2009

Llibres d'hivern: "Un home a les fosques"


Tirar-se a la piscina, anar cap a un espai on el contingut es desconeix per complet, i on tan sols es tenen unes poques paraules com a pista. Atrevir-se a seguir endavant, a desafiar les pàgines ratllades i la tinta negra.

De llibres es podria dir, entre moltes altres classificacions, que n’hi ha de dos tipus. Aquells que un busca i que vol llegir, ja sigui perquè el tema és interessant o perquè l’ha escrit un escriptor que segueix o bé pel boca orella. Aquest tipus de llibres es podrien anomenar llibres coneguts, ja que per una raó o altra el lector ja sap què hi trobarà.

L’altre tipus de llibre és diferent. Aquest requereix estar disposat a què t’abraci i t’embolcalli un desconegut. Un desconegut del qual només se’n sap les tres o quatre paraules del títol. Cal doncs estar predisposat a obrir els sentits i a deixar-se portar per una història desconeguda.

Encarar-se davant d’un llibre on un només es pot guiar per les lletres que li donen nom, és sens dubte un exercici recomanable. En una societat on es busca la comoditat i allò que és més fàcil, llençar-se a descobrir quelcom nou és una acció gens despreciable, a més que aquesta conté un element de risc, un element d’equivocació que fa que el dubte de si l’elecció ha sigut correcte persegueixi el lector durant tota la lectura.

"Un home a les fosques" és classificable en aquesta segona categoria. Per un servidor aquest llibre era un absolut desconegut i per tant no sabia què hi torbaria a dins, segurament també perquè mai abans havia llegit res de Paul Auster. Tot i això de seguida el llibre t’absorbeix i t’embolcalla amb una narració ràpida i digerible, i no deixa anar al lector fins que l‘última pàgina et condueix al final.

El llibre és un tan surrealista, però és un llibre que parla de nosaltres, dels humans. Parla de com reaccionem a determinats fets de la nostra vida, de com els intentem superar, de les ferides que hem patit. Parla de sentiments.

Aquest és un bon llibre per llegir en els trajectes d’anada i tornada cap a Barcelona o també per aquelles fredes tardes d’hivern, on dins de casa el devores ràpidament.

2 comentaris:

Andrew ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrew ha dit...

Aquests tipus de llibres tan filosòfics i "menjacocos" mai han estat del meu agrat.
Per cert, hauria de llegir algun llibre en català ja que sempre ho faig en castellà degut que a la meva prestatgeria els llibres en llengua catalana, bé per una raó o bé per una altra, són escassos.

Estic buscant un llibre en català en el qual hi hagi intriga, suspens, que passin moltes coses i que sempre et mantingui amb inquietud.
És per llegir-lo al Tram i a la Renfe de camí a la Uni, Hospi o cap a casa.
Si tens algun llibre d'aquest perfil per casa teva, t'agrairia que me'l deixessis dilluns.