27 de febrer del 2009

Paraula d'Henry



Fa gràcia la demagògia absoluta de què fan gala els mitjans de Madrid, mostren una vegada més, i la llista és molt llarga, que el respecte envers opinions d’altra gent només les respecten quan els afavoreix a ells. Veure com tota la colla d’amics de la capital de l’Imperi surten de cacera contra la opinió d’alguna persona significada socialment, no fa més que demostrar la pobra cultura democràtica que hi ha al Regne d’Espanya.

Thierry Henry va concedir una entrevista que avui publica La Vanguardia on afirma que "Catalunya no és Espanya". Ha faltat temps perquè tota la premsa espanyola comencés a vomitar rius de tinta en contra d’aquesta afirmació.

Durant el segon any de Batxillerat es realitza el "Treball de Recerca", un treball que s’ha de realitzar sobre qualsevol tema que interessi a l’alumne. El Trec que jo vaig fer es titulava "L’anticatalanisme als mitjans de comunicació" i en conseqüència vaig haver de llegir durant més de sis mesos tots els diaris espanyols editats a Mardid. Avui, tres anys desprès, ho he tornat a fer. I la veritat és que ha valgut la pena. Tot i que la traca definitiva serà demà, les edicions digitals ja ens obsequien amb titulars tan deliciosos que podria firmar el mateix Ferran Adrià.

Libertad Digital, el diari de Jiménez Losantos, titula: ‘Henry asimila el discurso de Laporta: "Cataluña no es España. Es otra cosa"’. I afegeix en l’escrit que Henry "parece haber asimilado perfectamente las ideas de su presidente Joan Laporta"
Al diari esportiu MARCA, del mateix grup editorial que EL MUNDO, un dels seus periodistes escriu un post completament delirant en el seu bloc dins al diari titulat "Henry suspende en geografia", on no sembla tenir massa clar què és el que pretén dir, ja que s’entesta a parlar de geografia i no de política, i acaba fent el contrari. La veritat és que no puc resistir la temptació de posar alguns dels fragments més divertits del post: "Qué buena oportunidad ha tenido Henry de estar calladito. No voy a entrar en discusiones políticas porque precisamente eso es lo que quiero denunciar, pero de momento, a día de hoy, que Cataluña es parte de España no lo puede dudar nadie. Así que no entiendo que un ciudadano francés, que apenas lleva año y medio en Cataluña, una de las comunidades autónomas que forman parte de España, se meta a hablar de temas políticos de los que ha denmostrado no tener ni idea." (…) "No sé si ha sido uno de los pocos que se ha tragado el discurso político de Laporta y por contentar al jefe ha dicho esa tontería. Está claro que el camino por el que el presidente azulgrana ha llevado al club desde su llegada iba a provocar situaciones tan surrealistas como que Thierry Henry tratara de darnos clases de geografía, pero bueno, trataremos de quedarnos con su fútbol y olvidarnos de que cuando piensa en política y divisiones territoriales no es tan lúcido como cuando encara al portero."

Aquest fet però contrasta amb l’alegria que aquests mateixos mitjans parlaven sobre les consignes i proclames que alguns jugadors de la selecció espanyola van cridar durant la celebració de l’Eurocopa el passat estiu enaltint el sentiment "nacional español" i cridant "Arriba España" , o la bavejada que els provoca cada cop que Gasol diu alguna cosa sobre Espanya i de l’orgullós que està de formar-ne part.

Dues vares de mesurar segons el contingut del missatge, si és dient i professant visques a "españa", res a dir, tot normal. Ara bé, sí és per opinar en una direcció contrària al sentiment nacionalista espanyol, cal criminalitzar fins arribar al màxim aquell que ha gosat ferir la sensibilitat nacional de l’Imperi.
Només cal recordar com van rebre els aficionats espanyols a Bojan desprès que renunciés, per motius personals i no polítics, a jugar amb Espanya l’Eurocopa.

La intolerància a Espanya contra els catalans i contra la catalanitat és transversal i latent, per molt que alguns intentin fet veure que no existeix.

A Espanya només s’hi pot ser si s’accepta ser espanyol, espanyol a seques. Qualsevol signe de diversitat o d’opinió és titllada com a alta traïció a la pàtria.

Només afegir que, com deia Henry, en tolerància i democràcia: Catalunya no és Espanya.

5 comentaris:

Andrew ha dit...

Pere, Henry ha ficat la pota de mala manera i que se'l critiqui per unes declaracions fora de to no significa que des de Espanya se sigui anticatalanista.
A més, si llegeixes l'entrevista, la pregunta dels periodistes no té cap mena de concordança amb la resposta del jugador.

Entenc que Henry vulgui guanyar la seva renovació davant Laporta practicant la mateixa estratègia que el Mas amb el ZP, però d'aquí a allò que ha dit i com ho ha dit n'hi ha un munt.
Per suposat, si tu penses que Catalunya no és Espanya i ho vols expressar em sembla perfecte, jo sempre he respectat la causa independentista, però una altra cosa ben diferent és que la comparteixi.

Doncs, aquesta idea és la mateixa que s'ha practicat en bona part de la premsa espanyola.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Totes les persones són lliures de dir el que vulguin.

Per què Henry ha posat la pota? La va posar Pau Gasol quan va dir que ell no volia la independència? La va posar Villa quan va cridar "arriba españa"?
Precisament és això el que critico al post, la doble vara de mesurar les declaracions que fan els espanyols depenen de si agraden o no. A més, no sé què vols dir quan afirmes que "d'aquí a allò que ha dit i com ho ha dit n'hi ha un munt."

No entenc el símil entre Henry-Laporta i Mas-ZP. A més, l'Henry té contracte en vigor i no s'ha de preocupar per la renovació.

Per últim, jo no pretenc que comparteixis la causa de la llibertat si en prefereixes una altra, però defensar els que ataquen a Henry per dir allò que pensa et posa al costat dels qui ni comparteixen ni respecten.

No entenc l'últim paragraf.

Andrew ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrew ha dit...

M'acabo d'adonar que tens raó quan dius que no m'he expressat bé en les últimes línies.

T'estava dient que jo respecto la causa independentista, però que no la comparteixo perquè no la veig com a solució als problemes dels catalans.

A l'últim paràgraf, volia dir-te que la major part de la premsa ha seguit la mateixa lògica.
Es respecta una determinada postura independentista i democràtica, però es contrarresta per via d'una altra idea totalment democràtica fent una defensa de la Catalunya forta dins Espanya.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Amb tots els respectes, crec que no has llegit gaire la premsa.