30 de gener de 2009

El Petit Príncep i els sectors

Sovint quan es formen grups de gran quantitat de persones poden sorgir discrepàncies entorn a la presa d’alguna decisió o degut a un determinat objectiu. Quan aquest fet es produeix i hi ha una votació, sovint, el grup queda enquadrat en "sectors". Des de fa algun temps aquesta paraula s’ha estat utilitzant molts cops, però a veure: "sector", primerament la paraula "sector" ja transmet visions negatives, què vol dir "sector"? Sector de què? De qui?

Sovint s’ha utilitzat la paraula per definir un grup que té alguna diferència dins una col·lectivitat més gran. Catalunya és un sector? No. Per tant cal aprofundir més. Sector potser es refereix que dins d’un nucli bastant homogeni hi ha un cert grup que no acaba d’estar d’acord amb un/s tema/es amb la majoria, ergo, sector vol dir minoritari.

Feia temps que pensava sobre la utilització del terme "sector" i sobretot en relació a quan la utilitzem. Per exemple, quan es parla de Reagrupament Independentista, es diu que és el "sector" crític d’Esquerra o quan es feia referència a l’Elefant Blau s’estava referint a uns socis contraris al Nuñisme. En tot, aquests dos "sectors", tot i ser minoritaris, estaven perfectament integrats en la col·lectivitat de la que formaven part, és a dir, els objectius de RI són els mateixos que Esquerra tot i divergir en el ritme, o els membres de l’Elefant Blau eren tan barcelonistes com els de la junta de Nuñez tot i discrepar en com es gestionava el Barça. Aquest seria un tipus de sector, un sector minoritari, però que el fet de ser sector no és per grans divergències sinó per meres qüestions de gestió.

En canvi, i pensant sobre l’ús de la paraula que ens ocupa, hi ha un altre tipus de sector. Aquests altres "sectors" mantenen la característica de minoritari, ja que és inherent al terme, però a més a més, a diferència dels primers, les divergències són més profundes, ja que no tenen el mateix objectiu que la majoria de la col·lectivitat. Dins d’aquest segon grup de "sectors" s’hi podria trobar el "sector sobiranista" de CDC, minoritari, i també el "sector catalanista del PSC".
Si el primer ja costa de veure, el segon és que ja es podria donar per mort, és a dir, que es nota menys que el Tamudo ahir al Camp Nou. Considerant que Tamudo no va jugar ni un minut, es pot entendre la gran transcendència del "sector catalanista" del PSC.

Aquest sector, sobretot arran dels mitjans de comunicació, té diversos dirigents que per tradició sembla que pertanyin a aquest grup "catalanista". Un dels abanderats d’aquest sector és el conseller d’economia Antoni Castells. Si bé és cert que l’acció política del conseller en relació a la negociació del sistema de finançament és correcte, fins al moment, és més que possible que la fermesa demostrada no sigui tan per conviccions, sinó més aviat perquè a can Nicaragua saben que depèn de com acabi el tema del finançament el Govern pot estar en perill, ja que Esquerra no acceptarà un mal acord.
Un altre dels que ha fet carrera amb l’etiqueta de catalanista a l’espatlla, és i ha estat Raimon Obiols. Obiols és qui sembla que manté l’herència de l’ànima catalanista del PSC, una herència que rep de Raventós, Pallach o Maragall.
Obiols a més serà novament el candidat del PSC, dins les llistes del PSOE, a les eleccions europees, i dins d’aquest context ha demanat a Oriol Junqueras i al candidat de CiU que aparquin el discurs sobiranista per aquestes eleccions perquè "no farem amics a Europa si posem sempre per davant reivindicacions identitàries", a més que els ha demanat que "no alcin massa la veu" ni que defensin amb la màxima energia l’ús del català al Parlament Europeu, ja que això s’ha de fer amb intel·ligència per anar fent evolucionar les coses. I ha acabat la traca defensant que la lluita pel català l’han de fer tots units.

Té gràcia que algú que ha estat vice-president del Parlament Europeu digui que s’ha d’anar lluitant amb intel·ligència fins que s’aconsegueixi parlar en català al legislatiu europeu, deu ser que té un baix concepte de la seva capacitat mental. En segon terme, seria positiu desmitificar la paraula "unitat", ja que la unitat és positiva però només quan és en pro d’aconseguir quelcom important, i no com pretén Obiols per fossilitzar la situació actual. Tercer, què carai vol dir que no alcin massa la veu en les reivindicacions identitàries? Vol dir que no s’ha de reclamar que la democràcia es pugui fer servir a Catalunya? Vol dir que no es reclami que es pugui preguntar als catalans què volen ser? I a més, què entén per identitàries? Demanar infrastructures decents és indetitàri? Demanar que l’aeroport del Prat sigui intercontinental és identitàri?

En fi, que el senyor Obiols amb declaracions com aquestes demostra, per enèsima vegada, que el "sector" catalanista del PSC, a més de minoritari, és tan real com el Petit Príncep, és a dir, que només ho és en la imaginació d’un nen.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Estic d'acord amb el que expresses al teu post.
Veig que les meves informacions respecte el treball de Política Catalana, t'han inspirat en el post.

Considerar que al PSC hi ha un sector catalanista és per posar-se a riure. Només cal recordar les actuacions centralistes de Ferraz amb Maragall, l'Estatut, la votació dels pressupostos, la total submissió dels ministres catalans al PSOE, etc.

Però, tornes a caure en l'error partidista. ERC és el clar exemple de la divisió i la disputa interna entre sectors.
L'aferrissada lluita entre EI, Reagrupament, els proCarod i els proPuigcercós porta amenaçant durant molt de temps l'estabilitat del govern i el que és pitjor, influeix en la governabilitat de Catalunya.
I finalment, acabeu tenint unes Conselleries que no estan preparades per enfrontar els grans reptes de futur del país.
El vostre repte no ha d'ésser discutir sobre el que som o deixem de ser sinó engegar polítiques per pal·liar aquesta crisi que tant angustia la ciutadania del nostre país.

PD: I al PPC no hi consideres el sector catalanista?

PD2:Dels partits pamfletaris-monotema (C's-UPyD) puc entendre que el teu temps és or i que passis de perdre el temps amb ells.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

En el comentari englobes en un mateix tipus de sectors el que jo entenc que són diferents tipus de sectors tal i com explico al bloc.

Per tant, el sector catalanista del PSC no té res a veure amb els sectors d'ERC.

Considerar que al PP hi ha sector catalanista, practicament causa vomitera, per tant, millor no tornar a considerar tal aberració.