Quaranta primaveres

Avui fa quaranta anys que les tropes soviètiques van envaïr Txecoslovàquia i van posar fi a l’anomenada Primavera de Praga. La Primavera de Praga va ser un seguit de reformes impulsades per el President txecoslovac Dubcek de cara fer més obert el comunisme, en definitiva i tal com s’anomenà, es va impulsar el comunisme de rostre humà.

Aquest comunisme de rostre humà va estar en vigor des del 5 de gener del 1968 fins avui fa 40 anys, poc temps, massa poc temps per poder saber si aquell model hagués pogut seguir o si hagués pogut mantenir les llibertats que defensava. I no ho sabem només per un fet, petit en el temps però gran per el que va significar. El 21 d’agost del 1968 les tropes del Pacte de Varsòvia entraven a Praga disposades a acabar amb l’intent de reforma del sistema soviètic, el comunisme sense rostre soviètic aplastava les ànsies de llibertat i d’obertura de la societat txecoslovaca.

Desprès de l’aplastament, van venir anys i anys de repressió, exili, desaparicions… en fi les conseqüències del comunisme, i sobretot, va tornar el dogmatisme de mà de ferro i la direcció política soviética dirigida des del Kremlin.

Aquests són els fets històrics, els fets de què va passar, els fets de la lluita d’un poble per poder esdevenir poble, un poble lliure.

Abans escrivia que el President Dubcek havia impulsat l’anomenat comunisme de rostre humà, quan algú afegeix al darrera d’un mot “de rostre humà” ja ens pot fer tremolar amb el què significa la paraula sense l’afeguit. Que els mateixos del sistema incloguessin “de rostre humà” ja és prou significatiu. La pregunta però és si pot existir el comunisme de rostre humà, jo crec que no.

El comunisme de rostre humà que propugnava Dubcek no era una democracia, no, però s’hi encaminava. Per tant què era? Era una dictadura, en part sí i en part no. Era una autocràcia? Què era? Segurament el comunisme de rostre humà era el principi d’una camí lent i molt llarg de cara avançar cap a una democràcia. Potser. Ara bé, si s’encaminava cap a una democràcia, havia de deixar per força de ser comunisme, perquè una cosa anul.la l’altra.

Repeteixo, hi pot haver un comunisme de rostre humà? El comunisme com a ideologia és autoritari, totalitari. El comunisme no permet la llibertat, ni la llibertat individual ni la col.lectiva, això és el que ens ha ensenyat la història i els fets. Per tant, la Primavera de Praga, potser no va impulsar un comunisme de rostre humà, sinó una altra cosa.

Deixant de banda la terminología adecuada, el que és un fet irrefutable és que les reformes introduïdes per Dubcek van aportar grans espais de llibertat, alhora que van donar esperança a un poble que anhelava la llibertat. Una llibertat que el comunisme els va robar.