ADN

Quina vergonya d’estat! Avui em sento, encara més, brut de pertànyer a l’estat que figura al meu DI.
Poca cosa més es pot dir desprès de l’esperpèntic espectacle que han protagonitzat el súper jutge Baltasar Garzón i tota la resta de la judicatura espanyola. Patètic.

Garzón va iniciar una iniciativa per condemnar els assassins de la dictadura espanyola, i així retornar la dignitat a les víctimes, així com també s’obria la porta a l’anul·lació de les sentències de mort que van dictar els il·legítims i il·legals tribunals franquistes. Ara però fa marxa endarrera i provoca un coitus interruptus per por a que el successor del Tribunal d’Ordre Públic, el considerés no competent per portar a terme el que es proposava.

La porta a l’homologació democràtica d’Espanya al món semblava que s’obria amb aquesta iniciativa que, tot i arribar més de 30 anys tard, podia iniciar el procés de posar les coses al seu lloc. Però es veu que Espanya no vol sortir del prestigiós grup de països que tapen el seu passat dictatorial i assassí, i per tant, anti democràtic.

Que poc es pensaven els que celebraven al ja llunyà 1977 les lleis d’amnistia, unes lleis que si bé van permetre als presos polítics sortir al carrer, també van donar cobertura als responsables dels crims de la dictadura a poder refer les seves vides i cobrir-se les espatlles. Per una banda es donava el que no podia ser d’altra manera, la llibertat als presos, i per l’altra i per l’esquena, es donava també l’amnistia als assassins.

Quina vergonya. Quina pena de dirigents van poder cometre aquest crim, perquè no ens enganyem, aquesta llei d’amnistia i la de punt i final recentment aprovada, no són més que les segones morts de les víctimes, no són més que el tir de gràcia del coronel.

Espanya com sempre, amaga els rostres de la mort dels jutges i de la veritat. Espanya com sempre és incapaç d’acceptar la seva pròpia història, i com sempre s’intenta defensar auxiliant els assassins.

Deu ser que ho porten a l’ADN.