Consideracions sobre IcV

Ahir va concloure la IX Assembla Nacional d’IC-V, una assemblea que sembla que el més destacat és que Joan Herrera ha estat coronat com a secretari general, i per tant, màxim favorit per d’aquí a quatre anys convertir-se en el pròxim President del partit post-comunista.

Una Assemblea que basi el seu gruix informatiu en la elecció d’una persona sense cap tipus de projecte alternatiu o nou, és significatiu. La veritat és que cada vegada m’atrauen menys els personalismes patètics, personalismes que acaben enfonsant qualsevol grup de persones que lluiten per un objectiu comú.

A nivell polític aquesta assemblea, al meu entendre, ha aportat algunes coses interessants.
La primera és que Iniciativa continua vivint "del cuento" del federalisme. La veritat és que tot i que és respectable viure enganyat, és ja esgotador sentir proclames de "l’espanya plural en un estat federal plurinacional" i tantes i tantes proclames buides. Continuar defensant avui en dia un estat federal a Espanya és tant demencial com defensar el feudalisme o les monarquies de dret diví. És senzillament impossible.
Tot i així, en aquesta assemblea, tot i que segurament ha estat més estètic que de contingut, s’ha fet el primer pas cap a la transició del partit cap a tesis sobiranistes. És una tasca difícil, ja que la massa pesuquera és encara molt pesada , però s’ha d’aplaudir la tasca de Romeva i altres dirigents com l’alcalde de Cerdanyola d’intentar situar a Iniciativa cap a la defensa del sobiranisme.
En un moment en què altres partits també fan les primeres passes cap a postulats de llibertat, és el moment d’insistir cada cop més en la necessitat de promoure les tesis independentistes a la societat, i en aquest punt Iniciativa, si acaba fent el pas, té una gran feina.

Una altra consideració és l’aposta que fa Iniciativa per renegociar el pacte d’Entesa. Si la voluntat de seguir vivint del conte de fades del federalisme ja és demencial, defensar únicament l’argument de la crisi per renegociar l’acord de govern no mereix altra consideració que l’anterior.
Per què a veure, es podrà tirar endavant tot el paquet de mesures socials per intentar minimitzar la crisi als ciutadans de Catalunya si no hi ha un nou model de finançament o si el molt legitimat Tribuna Constitucional retalla el migrat estatut sorgit del pacte Mas-Zapatero?

Per tant és completament estúpid intentar diferenciar les dues coses. És evident de què la crisi econòmica pot ser variar l’acció de govern, però encara més la determinarà la sentència del TC o el no acord pel finançament.

L’última consideració és l’agradable notícia que la vella guàrdia del PSUC comença a enretirar-se i deixa pas a nous dirigents. Aquesta renovació ha d’anar per força a un reforçament de la qüestió nacional del partit, com ja s’ha vist en l’assemblea on les tesis sobirnaistes les defensaven majoritàriament joves nous dirigents.

ICV ha posat la marxa del canvi intern abans que les revolucions del cotxe s’ofeguessin, però el que haurien de fer d’una vegada, és deixar de viure en el cel de Maria federal, i baixar a la realitat.