Desprès de dies i dies de parlar, parlar i parlar del Barça i d’esperar i somiar el magnífic triplet amb la Champions com a estrella, les eleccions europees centren ara l’atenció. Ahir mentre els herois del tricampionat blau-grana es passejaven pels carrers de la capital del país damunt d’un bus descapotable fent embogir a milers i milers d’aficionats embadalits, també a la capital de Catalunya els nacionalistes espanyols del Partido Popular "celebraven" el seu acte central de campanya amb el seu cap de llista i els delegats de Catalunya.
Un dels delegats més destacats és Alejo Vidal Quadras, àmpliament conegut per l’odi a Catalunya i al català, una llengua i un país que gustosament voldria veure desapareguts en la immensitat de la glòria espanyola. Ahir fent gala del seu espanyolisme excloent va balbucejar que "Espanya és l'única nació de l'Estat espanyol i la matriu grandiosa de la nostra història com a catalans i com a catalans espanyols".
Al matí, a Espanya i també a Catalunya, la maquinària electoral del sociatisme espanyol, i català, avançava impertorbable amb els seus missatges de campanya. "Ens poden treure de la crisi aquells que ens hi ha posat?"; "Ells també volen canviar el món" o "El PP és caca" i també el " Que ve l’home del sac (referit a l’Alejo)!!!", en fi missatges molt elaborats i edificants tots ells.
A una altra de les capitals catalanes, el vice-president del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, en un acte de la candidatura l’Europa dels Pobles - Verds encapçalada per Oriol Junqueras, va emplaçar a la candidata del PSOE a Catalunya, Maria Badia, que en els dies que queden per finalitzar la campanya es comprometi públicament en no votar l’Alejo com a vice-president del Parlament Europeu.
Veient tal desafiament de Carod, la lògica aplastant faria creure que la senyora Badia acceptaria ràpidament el guant i públicament diria que no, que ella que s’estima tant i tant i tant el català i Catalunya no votaria mai dels mai’s a un tipus que ha fet de la bilis anti-catalana la seva forma de vida. I més tenint en compte la campanya del PSC en què es contrasta la imatge de Badia i la de Vidal Quadras (els bons i els dolents, vaja).
La sorpresa ha estat que no, la senyora Maria Badia no ha dit que no. Badia ha evitat comprometre’s i no ha negat que és possible que voti Vidal Quadras per la vice-presidència del Parlament si el Partit Popular el proposa. Genial.
Des de fa temps que circulen teories sobre què pot haver causat la desafecció política i que com és que els ciutadans cada cop estan menys interessats per la feina política. Potser que aquests que busquen teories mirin les campanyes del PSC a Catalunya i la seva tasca desprès. No és pot fer una campanya amb l’únic imput de "el PP és el mal dels món" i desprès no comprometre’s a no votar Vidal Quadras com a vice-president del Parlament. Per què llavors, de què carai serveix la campanya? Per permetre que el PSC digui i digui més i més mentides? Per fer que ens aixequin la camisa altra vegada? Per prometre A i acabar fent X?
No és això senyora Badia i senyor Zaragoza, ja n’hi ha prou de fer passar gat per llebre, ja n’hi prou de tractar als catalans com a imbècils. Ja n’hi ha prou.
O s’està amb Catalunya, o s’està amb Espanya, el PSOE i el PP. Vostès trien, però no es pot fer una campanya criticant a mort l’anti-català de Vidal Quadras i l’(ex)feixista Mayor Oreja i desprès donar-li el vot al Parlament.
Entrades
5 comentaris:
El debat d'ahir a TVC entre els cinc candidats va ser fenomenal. Tots se les fotien i ningú va ser capaç de rebatre els arguments de Junqueras i d'Esquerra.
I l'Alejo que no parava de perdre els papers i interrompre grollerament els altres...! Quin element!
Alejo vs. Badia (als altres els va ignorar)
Badia vs. Alejo i Tremosa
Tremosa vs. Badia, Alejo i Romeva
Romeva vs. Tremosa i Alejo
Junqueras vs. Alejo i Badia. I deixant-los a tots i cadascun en evidència = la sortida és la independència
Curiós, tot i que m'ho esperava: Junqueras i Tremosa no es van atacar en cap moment.
No vaig veure tot el debat, però crec que les relacions van ser aquestes.
El que decep els ciutadans sou els que us foteu amb el PSC però després els manteniu al poder tan tranquilament. Com tu dius, o s'és amb Catalunya o amb Espanya.
Qui va pactar el decebedor Estatut de la Vergonya que encotilla legalment Catalunya amb Espanya? Convergència i Unió.
Qui ha impedit (i impedirà) un acord de finançament que condemni Catalunya a l'atrofiament social i econòmic? Esquerra Republicana de Catalunya.
Quan CiU estigui veritablement per la feina de defensar la sobirania de Catalunya (que és el que la gent espera d'ella) no et preocupis que Esquerra hi pactarà. Fa molts anys que sabem que l'única sortida és la independència, quan CiU i IC-V acceptin d'una vegada aquest paradigma fonamental podrem parlar de fronts sobiranistes amb un front independentista clar que per fi defensaran els interessos dels catalans de manera EFICAÇ.
Mentrestant ens veiem obligats a defensar una educació i una sanitat públiques amb aquesta decebedora eina autonòmica que de moment tenim.
Tu tries.
Pere, defensar una Catalunya formant part d'Espanya no significa ser anticatalà.
És una opció política tan respetable com la teva.
Si continues amb aquesta lògica tan perillosa de titllar com a anti tots els projectes diferents al teu, ERC continuarà a la baixa i serà superat pels mateixos enciams.
A la política és tan importat generar-se amics com no generar-se enemics.
Publica un comentari a l'entrada