23 d’octubre del 2009

Qüestió de País


El dimecres es va celebrar a Barcelona el concert titulat "Musiquetes per la Bressola", un concert que recollia les cançons que s’han inclòs en el CD, amb el mateix nom que el concert, que repassa i modernitza cançons tradicionals catalanes.

La Bressola actualment compta amb més de 700 alumnes en el territori de la Catalunya del Nord, uns 700 alumnes que escenifiquen una història d’èxit, car només cal recordar que el projecte de les escoles en català va iniciar-se fa una mica més de tres dècades amb un professor i dos alumnes.
Trenta anys desprès doncs, la Bressola té una gran salut i res fa pensar que hagi d’emmalaltir. Les escoles en català últimament han rebut la notícia de què el jacobí estat francès pagarà ell mateix els mestres per ensenyar als alumnes bressolins. Aquesta és una gran oportunitat per consolidar un projecte de grans dimensions i per continuar eixamplant-lo.

La Bressola és l’instrument clau per la recuperació del català d’aquell regió. El català pràcticament va ser eliminat i reduït a la pràctica al poble gitano, que ha fet possible la seva conservació a Perpinyà.
La Bressola és l’oportunitat de sembrar la llavor de la llengua i que arreli com també ho va fer a la Catalunya sud amb la immersió lingüística que va impedir que la societat es partís en dues.
La Bressola és un projecte d’èxit, un projecte que ha de permetre que el català recuperi terreny i que sigui una llengua normal.

He escrit que la Bressola és segurament per la Catalunya del Nord el que la immersió lingüística va ser per la del Sud per tot el que significa d’estendre la llengua. La immersió ha resultat la millor política lingüística possible, ho demostra el fet que tothom sap tant català com castellà i que altres països europeus estan aplicant el mateix model. El problema és que desprès de l’aprovació de la immersió no s’ha tirat endavant cap altra norma de gran calat per avançar cap la utilització del català en tots dels àmbits possibles.
És per aquest motiu que és tant important l’aprovació de la Llei del cinema de Catalunya.

L’àmbit de la comunicació és un dels quals el català està més fluix. Només cal fer un ràpid repàs de la quantitat d’oferta de mitjans de comunicació en català i en castellà. Els elaborats en llengua castellana són gran majoria. Dins de la comunicació també s’hi troba el cinema, un sector que trenca totes les xifres, negatives, de premsa, televisió o ràdio. Només un 3% de les pel·lícules projectades a Catalunya són en la llengua pròpia del país. Realment qui no vegi aquí un fet anormal que s’ho faci mirar.

Per mirar de posar remei a aquesta situació el conseller Trasserras ha tirat endavant aquesta llei, una llei de país. Una llei que estableix que hi ha d’haver un 50% de les pel·lícules en català i que posa en marxa de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya que haurà de projectar pel·lícules europees en versió original i projectes catalans. Per tal de garantir que es duu a terme el que marca la llei, el projecte legislatiu recull també sancions per quan no es compleixi amb la llei. Aquest tema ha generat certa polèmica en els sectors nacionalistes espanyols que es queixen per què s’inclouen aspectes sancionades, un fet que no els hauria de preocupar, ja que si es compleix la llei no es sancionarà a ningú.

En definitiva, que amb aquesta llei Catalunya avança cap a un país normal, un país on quan vols anar al cinema, pots veure la pel·lícula amb la teva llengua. I sí, la Bressola i la Llei del Cinema, són qüestions d’estat.

9 comentaris:

Roger ha dit...

D'estat català, efectivament.

Albrock ha dit...

Anar a veure una pel·lícula "amb la teva llengua", quan aquesta ha estat feta originalment amb una altra és d'idiotes profunds.

No vull que els meus impostos es destinin a subvencionar doblatges inútils i dolents perquè els imbècils que no saben llegir subtítuls vegin les seves pel·lícules doblades.

Almenys quan estan doblades en castellà, no són diners públics els que es destinen a aquesta subnormalitat.

El que sí que em sembla bé és que es potenciïn les pel·lícules en versió original i subtitulades en català. Però que no es limitin només a un cert tipus de cinema (que sembla que és per on vol anar la llei). Total, que hi havia una gran oportunitat per potenciar la versió original subtitulada en català i, per culpa de la mania de doblar les pel·lícules, ha quedat una llei estúpida, inútil i altament intervencionista.

Roger ha dit...

Albrock,

És la teva opinió, no la de molta altra gent, que per cert no t'insulta pas.

No tothom sap anglès com per anar a veure pel·lícules en aquest idioma. Ni totes les pel·lícules es fan en anglès, com perquè es puguin anar a veure en VO. Hi ha gent que vol veure cinema en la seva llengua, i crec que és respectable i ajuda a que una pel·lícula arribi encara a més gent que al seu mercat lingüístic estricte.

Veure VO és saludable per practicar aquella llengua, si l'has estudiat, però no és el cas de tothom.

Et veig una mica maniqueu, si m'ho permets.

Albrock ha dit...

Roger,

No cal saber anglès per llegir subtítols. Si no sabem llegir, això ja és un altre problema.

I si tanta mandra us fa a molts això de llegir, és perquè mai us heu acostumat a fer la cosa més normal de totes: veure una pel·lícula en la llengua en la què ha estat feta.

I jo veig moles pel·lícules en idiomes que no entenc. Llegeixo i ja està. I no per això els gaudeixo menys, ans al contrari.

I si el govern ha de fer una llei sobre el cinema, almenys que faci el favor de no perpetuar la mediocritat en aquest sentit. Així de clar.

Roger ha dit...

Llegir subtítols en la teva llengua no té cap mena de sentit. És el mateix que doblar-la i amb l'inconvenient de llegir. Són útils només si són la llengua original, per aprendre quelcom.

Ja ho havia llegit bé, però és que em sembla tan absurd que he passat a l'argument base.

Albrock ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albrock ha dit...

"Llegir subtítols en la teva llengua no té cap mena de sentit. És el mateix que doblar-la i amb l'inconvenient de llegir"

Sí, fill, sí, perquè el cervell humà no pot pas fer el link visual entre la llengua escoltada i la subtitulada... El fet que els països on no es doblen les pel·lícules (i es subtitulen en la llengua del país) tinguin millor nivell d'anglès és purament una coincidència, doncs...

I, clar, total, els canvis de veus, d'accents i tot el munt de subtitlitats que només es poden registrar amb l'àudio original és també quelcom superflu per tu, no? "A mi, que me cuentan la historia en mi lengua, nen, que leer da mucho palo..."

Déu meu, quin nivell té el país...

Toni Jover ha dit...

Les inicials màgiques són "VOSC": Versió orginal subtitulada al català. Un altre problema és que anem al cine i ens trobem la púrria del doblatge castellà, llavors un pensa en la contrareacció bàsica, que siguin en castellà. Sobre això voldria aportar dos arguments que em divideixen:

1- No cal esmentar els virtuts d'una versió original sobre una doblada, sigui en l'idioma que sigui. Això és un argument en si mateix i no m'hi esplaio perquè ja sabeu de què parlo. Per tant, 10 punts per les VOSC, tot i que actualment es troben en sales de cinema que es poden comptar amb dits de les mans i que no serien aquelles on ven famílies senceres, amb els avis i les criatures a passar el diumenge a la tarda.

2- El català té un greu problema d'autoestima, o dit d'altra manera, el tenen alguns dels seus parlants i potencials parlants. Ningú s'estranya de sentir qualsevol actor de Hollywood doblat al català a TV3, però si de que això passi al ciinema, i he sentit diversos comentaris en aquest sentit. És trist i car defensar en alguns casos l'intervencionisme: senyal de que alguna cosa va malament i no es pot arranjar per si sola, però si tot o una gran part del cinema passa a ser en català, potser els propis parlants -i els foranis que es plantegin si és d'alguna utilitat aprendre'l- no veuran sistemàticament minada la seva autoestima col·lectiva.

El català és una llengua de cultura, aixó és dificilment discutible, és la llengua que impera a les aules, que més o menys perviu en l'educació universitària, i que s'intenta cuidar en la producció cultural, per bé que a vegades es recompensi la mediocritat. Ara bé, on hem fallat és en l'èxit social de la llengua, i si doblar el cinema ha d'ajudar, llavors endavant, per molt que jo prefereixi anar (les poques vegades que hi vaig) a veure la pel·lícula de torn en versió original subtitulada.

Pere Sàbat ha dit...

Eis,

A veure, amb les sales de cinema concertades de la Generalitat, les pel.lícules -no totes però unes quantes- seran en VOSC.
I evidentment que és millor una plei subtitulada que mal doblada, però el que aquí s'està dient és que degut a la marginació del català a les pantalles cal un pla de xoc, i el pla de xoc és la Llei del Cinema de Catalunya.