3 de novembre del 2009

13 Anys Desprès: Cruyff Torna


El que rondava des de feia una mica més d’un mes finalment s’ha acomplert i ja s’ha fet oficial: Johan Cruyff serà el seleccionador nacional de futbol.
Aquesta és sens dubte una notícia enormement positiva i que ha de permetre tornar a alçar el projecte de les seleccions nacionals.

Johan Cruyff feia 13 anys que no entrenava a un equip des de que el van cessar de males maneres del Barça, feia 13 anys que estava veient el futbol des de la barrera i no precisament per falta d’oportunitats, ja que la immensa majoria d’equips haurien pagat el que no tenien perquè "el flaco" els entrenés. Cruyff però sempre havia dit que no. Ara però ha dit que sí, que sí que vol entrenar, i ho farà amb la selecció nacional de futbol.

El nomenament de Cruyff ha aixecat algunes crítiques, crítiques sobretot encasellades al fet de què amb més de 30 anys de residència al país encara no ha estat capaç de parlar en català. És cert, l’holandès hagués pogut fer l’esforç de parlar la llengua del país on viu, sí. Però caldria fer-se una pregunta, el seleccionador de futbol se l’ha de triar per la llengua que parla, o per el que pot aportar? La resposta a la pregunta determinarà en conseqüència el model de selecció que volem. Si defensem a capa i espasa que el seleccionador ha de parlar català sí o sí estarem determinant que el que realment volem és una folcklorada que de l’únic que ha de servir és de fer servir un dia com a escapament a la ràbia acumulada i per poder ballar una sardana al mig del Camp Nou. Si per contra es creu que el que més importa a l’hora d’escollir un seleccionador és el que pot aportar a l’equip, el fet que parli o no català passa a ser un tema secundari.

Des de diversos sectors, diguem-ne poc compromesos amb les seleccions, també s’ha esgrimit el fet de què posats a jugar només un partit a l’any, que seria millor elegir un entrenador de casa. Una folcklorada més. No dic que cap entrenador dels Països Catalans puguin ser seleccionadors, el que dic és que en el moment actual el que ha de primar és el que podem aconseguir per tal de fer saber a tothom que existeix una nació que vol tenir seleccions però que per pressions polítiques no pot.

El fitxatge de Cruyff a més a més pot representar una nova empenta, ja que no és el mateix per un jugador que et truqui per anar convocat per un partit, amb tots els respectes, algú que només a entrenat equips de segona B, que en canvi ho faci algú que ha guanyat 3 Copes d’Europa com a jugador i una com a entrenador. Com tampoc és el mateix en el moment en què es vol convidar una selecció per jugar o per fer diversos contractes de patrocini. Com tampoc ho és la il·lusió de l’aficó, que n’hi ha, per veure la selecció amb Cruyff o amb sense.

Per tant, només queda felicitar la Federació Catalana de Futbol i al seu President, Jordi Casals, per aquesta magnífica notícia, que sense resoldre el tema de veritat, aporta nova llum a un camí que és i serà llarg de guanyar.