El Català, Traduccions i La Vanguardia

Ahir vaig escriure sobre com els mitjans de comunicació espanyols intenten desgastar Esquerra, i per fer-ho vaig esmentar alguns dels exemple que s’han produït aquesta legislatura com ara el cotxe del President del Parlament o unes certes dietes de l’Agència Catalana de Cooperació. L’últim d’aquest seguit de polèmiques interessades esta succeint aquests mateixos dies degut a què, gràcies al diari del molt català Grupo Godó, s’ha posat al centre de la diana mediàtica i política el sistema de traducció que el Parlament va utilitzar per rebre a una delegació de Nicaragua.

La gran polèmica sorgeix perquè el Parlament davant que una delegació de Nicaragua farà visita al legislatiu català contracta uns serveis de traducció per garantir el bon intercanvi de visions i experiències entre les dues delegacions. Aquest fet, es veu que no ha agradat massa a segons quina premsa i partits.

Primer de tot caldria aclarir unes quantes coses. A veure, segons La Vanguardia Española el Parlament va cometre la irresponsabilitat de contractar un sistema de traducció català-castellà i viceversa per tal de garantir que els delegats de Nicaragua poguessin entendre les intervencions dels diputats catalans, ja que és de suposar que no sabien el català. Aquest fet segons aquest diari, i tots els altres que també s’han llençat al nou linxament amb una alegria poc dissimulada, és que com és possible que es demanés una traducció entre aquestes dues llengües si tothom ja sap el castellà! Per tant, criticaven el fet de que alguns diputats portats per una dèria malaltissa, s’haguessin expressat en català quan es podien entendre en castellà, i ho rematen afirmant que va ser una despesa innecessària en els temps actuals de crisi.

Aquest és l’argumentari. Un argumentari pobre i lamentable que ve a donar la raó sobre el patetisme periodístic que ahir apuntava, ja que el que s’hauria de preguntar el diari del Conde és: què havien vingut a fer la delegació de Nicaragua al Parlament?
Sí l’ètica periodística de La Vanguardia Española els hagués dut a fer la feina de periodista i no a ser un simple transmissor pamfletari, veurien que la delegació de Nicaragua era formada per representants d’aquest país que, com els catalans, tenen una llengua pròpia diferent al castellà i volien observar com des d’una realitat lingüística similar s’adequava aquesta llengua a les institucions. Sí el que havien vingut a fer era veure com funcionava l’aplicació del català a les institucions, tenia sentit parlar-los en castellà? O el que està dient La Vanguardia Española és que per exemple, quan vingui una representació del Parlament escocès, els diputats hauran de parlar en anglès perquè així s’entendran tots i no caldrà traducció?
A més a més, no tenen dret els catalanoparlants a desenvolupar la seva vida personal i professional amb total normalitat utilitzant la seva llengua?

El que fa La Vanguardia Española elevant a notícia apocalíptica una acció normal en un Parlament normal que té dues llengües d’ús, i per tant la possibilitat d’usar les dues, és un flac favor al català que dóna ales als sectors radicals i marginals de Catalunya que aposten per la marginalització del català a favor del castellà.

Diu La Vanguardia Española en el seu editorial d’avui que ells defensen el català, doncs si és així que deixin que el Parlament es respectin els drets lingüístics de TOTS els diputats i que es posin a treballar per editar l’edició en català del seu diari, ja que en més de 127 anys han estat incapaços d’escriure no més d’un paràgraf en la llengua que tant diuen defensar.