Sistemes Electorals

Som-hi tots. Aquesta sembla que sigui la consigna que estan aplicant els dos grans partits de Catalunya. Ara enmig de la tempesta del cas Pretòria, els partits de l’stablishment corren a posar-se al dia i, sembla, que estan disposats a pactar una llei electoral pròpia per a Catalunya, que posaria fi al lamentable dèficit democràtic que pateix el país, que degut al bloqueig de PSC i CiU durant 30 anys han fet impossible l’elaboració de la llei electoral.

Ahir tant Montilla com Mas van assegurar que estant per la feina i que ara sí que van en serio i que volen reformar la llei, per fer-la més pròxima als ciutadans i per d’aquesta manera fer una llei moderna i avançada.
Des de d’aquesta legislatura que al Parlament ja hi ha una proposta de llei electoral, elaborada per una comissió d’experts que a proposta dels diferents partits polítics van establir quines haurien de ser les línies bàsiques de la nova llei. Aquesta proposta, liderada per el llavors conseller de Governació Joan Puigcercós, gràcies a la nul·la voluntat de PSC i CiU en aquests anys s’ha hagut de quedar en un calaix amb l’argument de què en l’últim any de legislatura no era possible aprovar una llei d’aquestes característiques.

Ara però, coses del context, sembla que sí que és possible. Per tal d‘avançar en aquest objectiu s’ha posat sobre la taula una possible aplicació del sistema electoral alemany, que combina el vot nacional amb el vot local. D’aquest sistema n’han glossat que permet una gran estabilitat parlamentària, una gran estabilitat que es fonamenta en la gran presència de les forces majoritàries al Parlament.
I aquí és on segurament hi ha gat amagat. Per què tant PSC com CiU s’han apuntat, més o menys, al carro del model alemany? Potser perquè potencia el bipartidisme?

La veritat és que construir un nou model electoral no és tasca fàcil, amb tot el que s’hauria de garantir és que la pluralitat i la divergència d’opinions i de propostes per el país puguin ser presents al Parlament amb la suficient força per canviar les coses. Quedar-se amb la Catalunya dual seria el pecat més antològic que es podria cometre.