Fa uns dies al Congrés de Madrid, es va aprovar la Llei Orgànica del Finançament Autonòmic, una llei que ve a regular el sistema de finançament que es va pactar durant l’estiu passat, això sí, desprès d’haver d’esperar un any sencer per culpa de la desídia del Govern espanyol.
Aquesta llei va comptar amb el suport del PSOE, IU-ICV i Esquerra.
Durant la discussió de la llei el diputat d’Unió Democràtica de Catalunya, el senyor Sánchez Llibre va acusar als partits que donaven suport a aquesta llei de literalment “assassinar l’estatut”, ja que deia que amb aquesta aprovació l’estatut de Catalunya quedava supeditat a la LOFCA.
La primera consideració que cal fer és, evidentment, donar la raó a aquest diputat. L’estatut, i tot l’apartat del finançament, queda supeditat a la LOFCA, sí.
Amb el que ja no es pot donar per cert però, és que l’estatut mori amb el Sí a la LOFCA.
L’estatut no ha mort amb la LOFCA, perquè el sistema de finançament pactat a l’estiu és exactament el que marca l’estatut. D’un estatut més que justet en va sortir un finançament força més ambiciós, per més que no el que necessitava el país, però en tot cas el millor en relació al marc legal vigent. Per tant, amb l’aprovació de la LOFCA no es fa més que aplicar el que els catalans i catalanes van votar al 18 de juny del 2006 quan van donar el seu Sí al text estatutari.
Que Sánchez Llibre surti a la tribuna del Congrés i digui que amb la LOFCA s’està assassinant l’estatut sincerament em sembla una presa de pèl i una mica grotesc, perquè sembla que el diputat convergent oblidi la història i intenti modificar-la a la seva voluntat. A veure, fem memòria.
Al senyor Sánchez Llibre li sona la data del 26 de gener del 2006? No? Doncs per refrescar el tema, al 26 de gener del 2006 el president del seu partit va anar a La Moncloa a pactar la reforma de l’estatut d’esquenes a tota la resta de parlamentaris catalans i de tot Catalunya amb el president de “el gobierno de España”. Mas i Zapatero van pactar l’estatut que avui té Catalunya, un estatut que Mas va qualificar com el que resolia l’encaix de Catalunya a Espanya i que blindava l’àmbit del finançament.
De què s’exclama Sánchez Llibre? Que potser no es va llegir l’estatut abans d’aprovar-lo al Congrés i de votar-lo al referèndum? Que potser no va parar esment en l’apartat del finançament?
L’estatut no ha estat assassinat amb l’a LOFCA, l’estatut de Catalunya va ser assassinat aquell 26 de gener amb les mans de l’Artur Mas i de José Luis Rodríguez Zapatero. L’estatut va morir quan va passar de ser l’estatut del Parlament de Catalunya a ser, només, l’estatut de La Moncloa.
Aquesta llei va comptar amb el suport del PSOE, IU-ICV i Esquerra.
Durant la discussió de la llei el diputat d’Unió Democràtica de Catalunya, el senyor Sánchez Llibre va acusar als partits que donaven suport a aquesta llei de literalment “assassinar l’estatut”, ja que deia que amb aquesta aprovació l’estatut de Catalunya quedava supeditat a la LOFCA.
La primera consideració que cal fer és, evidentment, donar la raó a aquest diputat. L’estatut, i tot l’apartat del finançament, queda supeditat a la LOFCA, sí.
Amb el que ja no es pot donar per cert però, és que l’estatut mori amb el Sí a la LOFCA.
L’estatut no ha mort amb la LOFCA, perquè el sistema de finançament pactat a l’estiu és exactament el que marca l’estatut. D’un estatut més que justet en va sortir un finançament força més ambiciós, per més que no el que necessitava el país, però en tot cas el millor en relació al marc legal vigent. Per tant, amb l’aprovació de la LOFCA no es fa més que aplicar el que els catalans i catalanes van votar al 18 de juny del 2006 quan van donar el seu Sí al text estatutari.
Que Sánchez Llibre surti a la tribuna del Congrés i digui que amb la LOFCA s’està assassinant l’estatut sincerament em sembla una presa de pèl i una mica grotesc, perquè sembla que el diputat convergent oblidi la història i intenti modificar-la a la seva voluntat. A veure, fem memòria.
Al senyor Sánchez Llibre li sona la data del 26 de gener del 2006? No? Doncs per refrescar el tema, al 26 de gener del 2006 el president del seu partit va anar a La Moncloa a pactar la reforma de l’estatut d’esquenes a tota la resta de parlamentaris catalans i de tot Catalunya amb el president de “el gobierno de España”. Mas i Zapatero van pactar l’estatut que avui té Catalunya, un estatut que Mas va qualificar com el que resolia l’encaix de Catalunya a Espanya i que blindava l’àmbit del finançament.
De què s’exclama Sánchez Llibre? Que potser no es va llegir l’estatut abans d’aprovar-lo al Congrés i de votar-lo al referèndum? Que potser no va parar esment en l’apartat del finançament?
L’estatut no ha estat assassinat amb l’a LOFCA, l’estatut de Catalunya va ser assassinat aquell 26 de gener amb les mans de l’Artur Mas i de José Luis Rodríguez Zapatero. L’estatut va morir quan va passar de ser l’estatut del Parlament de Catalunya a ser, només, l’estatut de La Moncloa.
Entrades
2 comentaris:
"el que els catalans I CATALANES van votar"
Pedro, quin fàstic amb això en serio...
Respecte el post, bé, preaching to the choir... A vegades no sé si escrius com a Pedro J. Sàbat o com a "Esquerra".
I el Sànchez-llibre no tenia menys raó perquè el Mas va arribar un pacte per desbloquejar el procés. Una cosa no treu l'altra. Sembla que hagis passat una mica massa a la defensiva... La qual cosa no m'extranya, d'alra banda, veient com estan les coses...
Àlex,
Jo escric com a jo, és a dir com a Pere. Si per pura casualitat resulta que el que jo penso i escric s'assembla al què defensa un determinat partit polític voldrà dir que la meva decisió de militar en tal partit és producte d'una decisió racional.
En quant al post, el Mas va pactar l'estatut i que va significar el desbloquig de la situació, cert, però aquest pacte es va fer en base a la renúncia de tots els punts fonamentals de l'estatut del Parlament, i a la pràctica el pacte va significar la mort de l'estatut.
I sobre a la defenisva o no, a veure el que és indignant és que els que van pactar l'estatut, els que van tirar per terra tot l'esforç i la il.lusió que hi havia amb l'estatut i que van pactar un estatut propi de Ceuta i Melilla, ara vagin de salvadors de la pàtria. A la defensiva dius? Doncs sí.
Publica un comentari a l'entrada