Ja està. El 13-D ja ha passat. Més de 200.000 persones van participar en les diferents consultes populars per la Independència, fet que significa un 30% del cens. D’aquest 30% però, el 97 ha votat a favor de la llibertat de Catalunya.
Les dades varien depèn dels llocs en què s’ha celebrat la votació, doncs per exemple a Osona s’ha superat el 40% de participació i en canvi a Vilanova no ha passat del 16%. A Vilafranca concretament va ser del 23% amb un 94% de vots afirmatius.
Avui, el dia desprès, les opinions corrien a cor que vols en diversos sentits. Uns que deien que havia estat un fracàs i que l’independentisme havia tocat fons; i uns altres que defensaven tot el contrari, que havia estat un èxit rotund i total i que “Catalunya ha votat independència”.
Bé, sincerament crec que ni una cosa ni l’altra.
Per una banda cal ser conscients que és cert que hi ha hagut una participació, diguem-ne, no alta. No es pot dir que un 30% sigui una participació òptima, amb tot caldria recordar però, que en la majoria de casos hi ha hagut més vots SÍ a la independència que a l’estatut o a la constitució europea, tal i com va passar a Arenys de Munt als setembre.
La de la participació és el punt agredolç de la jornada de diumenge, perquè les altres cares del dia són positives.
Una altra consideració a fer és el que ha suposat a nivell psicològic aquestes consultes. Les consultes tenen l’efecte de generar un procés alliberador ciutadà difícilment igualable per cap campanya institucional de participació. M’explico: les consultes han fet possible que el gest de votar en un referèndum d’independència hagi deixat de ser fruit de somnis utòpics per passar al terreny real, i per tant, l’opció ha passat a ser contemplada com a possible i creïble.
En segon lloc les consultes han exemplificat que realment hi ha una massa social que demanda la necessitat de la independència. Es pot dir que un 30% pot ser o no suficient o no etc… però el que és innegable és que una gran massa de la societat cada cop veu com a única via per augmentar l’autogovern, la sobirania i la qualitat de vida la via de la independència. I això és impossible negar-ho.
També s’hauria de constatar que el civisme en què tot es va desenvolupar, no hi va haver cap tipus d’incidents a enlloc. Per tant, l’argument fraudulós d’aquells que no volen la independència de què un referèndum vinculant dividiria la societat i l’encaminaria cap a un cicle de conflictivitat social cau per el seu propi pes. Catalunya no és Angola, i aquí la gent és cívica i es respecta l’opinió de tothom.
Lligat aquesta última observació, remarcar molt positivament que el vot negatiu ha crescut en relació a Arenys. És important que els partidaris del NO participin i donin la seva opinió, ja que Catalunya i el seu futur és cosa de tots, no només dels que la volen lliure.
En resum, que les consultes del diumenge hauran significat un pas més cap a l’objectiu de celebrar un referèndum vinculant per la independència, a ser possible la pròxima legislatura. Les consultes són un primer pas que ha permès despenalitzar l’acció de votar, fent-la possible, real, i aquest és el gran triomf.
Les dades varien depèn dels llocs en què s’ha celebrat la votació, doncs per exemple a Osona s’ha superat el 40% de participació i en canvi a Vilanova no ha passat del 16%. A Vilafranca concretament va ser del 23% amb un 94% de vots afirmatius.
Avui, el dia desprès, les opinions corrien a cor que vols en diversos sentits. Uns que deien que havia estat un fracàs i que l’independentisme havia tocat fons; i uns altres que defensaven tot el contrari, que havia estat un èxit rotund i total i que “Catalunya ha votat independència”.
Bé, sincerament crec que ni una cosa ni l’altra.
Per una banda cal ser conscients que és cert que hi ha hagut una participació, diguem-ne, no alta. No es pot dir que un 30% sigui una participació òptima, amb tot caldria recordar però, que en la majoria de casos hi ha hagut més vots SÍ a la independència que a l’estatut o a la constitució europea, tal i com va passar a Arenys de Munt als setembre.
La de la participació és el punt agredolç de la jornada de diumenge, perquè les altres cares del dia són positives.
Una altra consideració a fer és el que ha suposat a nivell psicològic aquestes consultes. Les consultes tenen l’efecte de generar un procés alliberador ciutadà difícilment igualable per cap campanya institucional de participació. M’explico: les consultes han fet possible que el gest de votar en un referèndum d’independència hagi deixat de ser fruit de somnis utòpics per passar al terreny real, i per tant, l’opció ha passat a ser contemplada com a possible i creïble.
En segon lloc les consultes han exemplificat que realment hi ha una massa social que demanda la necessitat de la independència. Es pot dir que un 30% pot ser o no suficient o no etc… però el que és innegable és que una gran massa de la societat cada cop veu com a única via per augmentar l’autogovern, la sobirania i la qualitat de vida la via de la independència. I això és impossible negar-ho.
També s’hauria de constatar que el civisme en què tot es va desenvolupar, no hi va haver cap tipus d’incidents a enlloc. Per tant, l’argument fraudulós d’aquells que no volen la independència de què un referèndum vinculant dividiria la societat i l’encaminaria cap a un cicle de conflictivitat social cau per el seu propi pes. Catalunya no és Angola, i aquí la gent és cívica i es respecta l’opinió de tothom.
Lligat aquesta última observació, remarcar molt positivament que el vot negatiu ha crescut en relació a Arenys. És important que els partidaris del NO participin i donin la seva opinió, ja que Catalunya i el seu futur és cosa de tots, no només dels que la volen lliure.
En resum, que les consultes del diumenge hauran significat un pas més cap a l’objectiu de celebrar un referèndum vinculant per la independència, a ser possible la pròxima legislatura. Les consultes són un primer pas que ha permès despenalitzar l’acció de votar, fent-la possible, real, i aquest és el gran triomf.
Entrades
1 comentari:
Jo no estic d'acord que la participació hagi estat baixa. Que 7000 vilafranquins hagin anat a votar a favor de la independència en un referèndum no vinculant, organitzat de forma popular, sense gairebé cap suport institucional, contra el boicot dels socialistes i l'ambigüitat dels convergents, i contra la pluja (que en les eleccions i referèndums "normals" també es un factor que es compta) em sembla un èxit indiscutible. Jo vaig estar tot el matí de suport en una mesa, a la Fura, i veure l'arribada constant de votants de totes les edats, amb un perfil absolutament transversal, realment va ser una experiència il·lusionant. És evident que no serem independents ni l'any que ve ni l'altre, però el que va passar ahir és més significatiu que el que els grans partits volen admetre. No hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure.
Publica un comentari a l'entrada