Victor Jara va néixer a San Ignacio a Xile l’any 1932 i va morir assassinat per el feixisme el 16 de setembre l’any 1973.
Jara fill d’una família de camperols sempre va estar relacionat amb la música, gràcies a la seva mare. Victor Jara va començar a estudiar interpretació i art als 21 anys desprès de fer el servei militar, i no va ser fins sis anys desprès que va composar les primeres cançons. Jara va treballar en televisió, en el departament de Comunicacions de la Universitat Tècnica de l’Estat, a més de director artístic ja dons en teatre, musicals….
Víctor Jara des de sempre va ser un cantautor compromès. Víctor Jara va participar en diversos moviments socials a favor de la justícia, i ho feia de la millor manera que ell sabia: cantant.
Jara va participar activament en diverses campanyes electorals de Unidad Popular, del President Salvador Allende. Precisament el govern d’Allende el va nomenar ambaixador cultural de Xile.
Jara era una de les veus populars del govern socialista d’Allende. Quan l’11 de setembre de 1973 el general Augusto Pinochet va perpetrar el cop d’estat, un dels detinguts va ser Víctor Jara.
Jara juntament amb nombrosos professors i estudiants de la UTE van ser portats a l’Estadi de Xile. Allà Jara va ser torturat durant cinc dies, i finalment el dia 16, va ser afusellat per més que quaranta bales. Avui aquell estadi es diu “Estadio Víctor Jara”.
Desprès de més de 30 anys d’aquell assassinat Víctor Jara ha sigut enterrat. Han hagut de passar 36 anys perquè Jara pogués descansar en pau.
Jara va ser assassinat per la barbàrie feixista, aquella que per la força revocava la voluntat del poble expressada a les urnes, talment com certes situacions fan pensar en l’actualitat. Jara era una de les veus del poble i les seves cançons himnes de justícia i unitat.
El derecho de vivir en paz
El derecho de vivir
poeta Ho Chi Minh,
que golpea de Vietnam
a toda la humanidad.
Ningún cañón borrará
el surco de tu arrozal.
El derecho de vivir en paz.
Indochina es el lugar
mas allá del ancho mar,
donde revientan la flor
con genocidio y napalm.
La luna es una explosión
que funde todo el clamor.
El derecho de vivir en paz.
Tío Ho, nuestra canción
es fuego de puro amor,
es palomo palomar
olivo de olivar.
Es el canto universal
cadena que hará triunfar,
el derecho de vivir en paz.
Jara fill d’una família de camperols sempre va estar relacionat amb la música, gràcies a la seva mare. Victor Jara va començar a estudiar interpretació i art als 21 anys desprès de fer el servei militar, i no va ser fins sis anys desprès que va composar les primeres cançons. Jara va treballar en televisió, en el departament de Comunicacions de la Universitat Tècnica de l’Estat, a més de director artístic ja dons en teatre, musicals….
Víctor Jara des de sempre va ser un cantautor compromès. Víctor Jara va participar en diversos moviments socials a favor de la justícia, i ho feia de la millor manera que ell sabia: cantant.
Jara va participar activament en diverses campanyes electorals de Unidad Popular, del President Salvador Allende. Precisament el govern d’Allende el va nomenar ambaixador cultural de Xile.
Jara era una de les veus populars del govern socialista d’Allende. Quan l’11 de setembre de 1973 el general Augusto Pinochet va perpetrar el cop d’estat, un dels detinguts va ser Víctor Jara.
Jara juntament amb nombrosos professors i estudiants de la UTE van ser portats a l’Estadi de Xile. Allà Jara va ser torturat durant cinc dies, i finalment el dia 16, va ser afusellat per més que quaranta bales. Avui aquell estadi es diu “Estadio Víctor Jara”.
Desprès de més de 30 anys d’aquell assassinat Víctor Jara ha sigut enterrat. Han hagut de passar 36 anys perquè Jara pogués descansar en pau.
Jara va ser assassinat per la barbàrie feixista, aquella que per la força revocava la voluntat del poble expressada a les urnes, talment com certes situacions fan pensar en l’actualitat. Jara era una de les veus del poble i les seves cançons himnes de justícia i unitat.
El derecho de vivir en paz
El derecho de vivir
poeta Ho Chi Minh,
que golpea de Vietnam
a toda la humanidad.
Ningún cañón borrará
el surco de tu arrozal.
El derecho de vivir en paz.
Indochina es el lugar
mas allá del ancho mar,
donde revientan la flor
con genocidio y napalm.
La luna es una explosión
que funde todo el clamor.
El derecho de vivir en paz.
Tío Ho, nuestra canción
es fuego de puro amor,
es palomo palomar
olivo de olivar.
Es el canto universal
cadena que hará triunfar,
el derecho de vivir en paz.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada