L'Opció Independentista

Diumenge 13 de desembre milers i milers de catalans i catalanes estaven cridats a les urnes per tal d’expressar la seva opinió respecte si creien que Catalunya s’havia de constituir en un estat independent integrat al si de la Unió Europea.
Els resultats que es van donar mostren una clara visió d’aquesta opinió. El 97% dels vots van anar per el SÍ, fet incontestable i remarcable. Incontestable perquè les urnes diuen el que diuen, i remarcable perquè ara ja ningú podrà dir que l’independentisme és una minoria. És cert que la participació no va passar del 30%, cert, però cal tenir en compte que aquest referèndum era simbòlic i que estava organitzat per la societat civil sense el suport de les institucions amb els condicionants de manca de recursos que comporta en quant a campanya, recursos….

Els referèndums de diumenge no fan més que posar de manifest que l’opció independentista, l’opció de la defensa d’un estat propi per a Catalunya és vàlida i que cada cop compta amb més i més suport. Qui s’havia d’imaginar fa sis anys que al 2009 votaríem en un referèndum per la independència? Qui s’havia d’imaginar que el debat sobre la independència seria un tema central en l’àmbit polític i social al nostre país, quan fa tant sols uns anys se’ns titllava de “marginals”?. La veritat és que no és gens menyspreable l’evolució que ha fet el poble català en pocs anys. En els últims anys Catalunya ha passat a tota mena d’estats. Al 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar amb el 90% dels vots un estatut que significava un salt endavant molt important en quant a les aspiracions nacionals, socials i econòmiques del país. Aquell estatut que propugnava una relació federal amb Espanya, però, va quedar retallat i esmicolat en el seu pas a Madrid. Espanya no va voler un estatut federal. Perquè ja ho diuen, per federar-se es necessiten dues parts perquè un no es federa amb un mateix. I per el que sembla Espanya no es vol federar amb Catalunya. En totes les enquestes d’opinió l’opció federal rep, encara, bastants suports per part de la població. El que caldria en aquest cas és que els defensors d’aquesta opció expliquessin com pensen reformar la constitució espanyola per fer-la federal, i sobretot, amb qui pensen fer-ho. Amb qui els federalistes reformaran la constitució? Saben que el procés de reforma de la Constitució espanyola és molt complex i que es necessiten majories qualificades, és a dir, el PP és imprescindible per canviar la Constitució. Els federalistes volen canviar la Constitució espanyola amb el PP?

L’opció federalista està esgotada. El federalisme es va posar a prova amb l’estatut del Parlament de Catalunya i ha fracassat perquè Espanya no està preparada per una concepció política tan complicada. Davant la impossibilitat de la via federal, doncs, perquè Catalunya avanci només hi ha una opció. La opció independentista. Una opció que només depèn de la voltant dels ciutadans de Catalunya de dotar-se d’un estat propi. L’opció de la independència és l’opció pragmàtica, és l’opció realista en els temps actuals, ja que l’alternativa és seguir igual i lluitar dia si dia també per un respecte que sembla que Espanya ja ha oblidat.
Els referèndums del diumenge 13 són el primer pas en el camí de la independència, un camí la llargada del qual, només depèn de nosaltres.