28 de juny del 2008

Corporativsme Unionista


La política fa estranys companys de llit. Sí, i no ho dic per el govern de la Generalitat de Catalunya, no, ho dic per el pacte Fernández. Nebrera al Partido Popular en Cataluña.

Aquesta setmana ha estat marcada per la possibilitat de què Alicia Sánchez Camacho s’erigís com a candidata de consens dins les files unionistes radicals, però sembla que l’actual President del PPaC no ho veia amb bons ulls. I al final, pataplam! Pacte entre l’antic règim i el sector renovador. Qui ho havia de dir.

No conec en absolut les famílies del PPaC però és estrany que precisament pactin dos corrents que en principi anaven per vies diferents.
Fernández Díaz representa el PP de sempre, el PP que procedeix d’Alianza Popular del criminal Fraga, el PP de F. Diáz és el PP de la crispació, és el PP anticatalà, és el PP que parlava espanyol al Parlament, és el PP del Vidalquadrisme, és el PP de les essències pàtries, espanyoles per suposat.
En canvi Nebrera es presentava per fer del PP un partit conservador-liberal, es presentava per fer del PP un partit normal. Nebrera fins i tot gosava introduir una via liberal cap al federalisme de l’estat, una via on Catalunya pogués respirar una mica més.

No fa gaire, ja em perdonareu la insistència, hi va haver el procés congressual a Esquerra Republicana, i els mitjans van estar dia rere dia atiant la por de la divisió, de la confrontació, de l’enfrontament, durant dies i dies d’Esquerra només se’n va dir que eren pocs i que es barallaven, durant dies i dies d’Esquerra no es va parar de repetir que tot eren divisions irreconciliables, i que s’estava quasi a l’escissió.

En canvi al PP, ningú en diu pas res. Es pren amb naturalitat que hi hagin diferents corrents i també, fins i tot amb alleujament, es parla del pacte Diáz-Nebreda.

D’això se’n diu tenir amics amb poder, d’això se’n diu corporativisme dependent, d’això se’n diu tenir amics Godó i Planeta

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Pedro si es parlava tant de les tensions d'Esquerra és perquè el futur del país depenia directament del que passés en el Congrés. Difrent és la situació en un partit marginal com el PPC.
Ara, no negaré que la premsa no és gaire pro-ERC, excepte l'Avui i El Periódico, clar.
En qualsevol cas Esquerra va donar una lliçó de democràcia en un país on no s'entén la obvietat de que la gent trï quin vol que sigui el seu candidat. En canvi, el PPC, en la línia europea, fant pactes ocults i dedazos.

Anònim ha dit...

Ara resultarà que Montserrat Nebrera no té dret a pactar.
FD és un referent molt important al PPC sobretot a Barcelona. I Nebrera representa una renovació del partit, una renovació necessitada de suports com l'important suport que suposaria FD.
I FD no és cap personatge del AP criminal que comentes, és el passat del 96 del "som decisius a Catalunya".
Nebrera fa bé en elegir aquesta opció sempre i quant hi surti guanyant ja que realment, ho tenia molt complicat per guanyar el Congrés a tot o res.
Sobre ERC, cal dir que ja suficients problemes tenen amb el tripartit que cada cop els hi desgasta més electoralment com per mirar cap el PPC. El que em fa gràcia és que per una banda parlin d'independència i per una altra, es dediquin a fer-se fotos amb el Govern del PSC (un PSC super indepe no?)
http://www.montsenebrera.cat/blog/

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Molt d'acord.

Andreu,
Nebreda té dret a pactar, sí, però no desprès de dir que era a tot o res. Fent això es com cvomençar 0-3 el partit, ja que no té credivilitat.
Sobre ERC, jo no miro al PP, simplement comparo el tractament mediàtic entre els dos, i els amics de Genova són "amigos para siempre".