I desprès de Dissabte: Unitat

Dissabte hi va haver eleccions internes a Esquerra, unes eleccions que va donar a Joan Puigcercós i a Joan Ridao el liderat del partit amb el 37% dels vots.

Aquestes eleccions han clarificat el panorama intern del partit però no ha servit per donar una empenta al projecte independentista ni per definir els passos a seguir. Com a resum es podria dir que Puigcercós va obtenir un resultat que el legitima com a President, que Benach i el sector Carod encara mantenen certa força per plantar cara i que Carretero s’ha constituït com a alternativa real. Consideració a part mereix Esquerra Independentista. EI partia d’una posició alta, ambiciosa, amb uns objectius clars, uns objectius que s’han vist totalment frustrats. Uriel no va poder sobreviure a la pinça Carretero-Puigcercós i tan sols va obtenir un 18% dels vots i 1300 vots. Segurament també va influir-hi el menyspreu dels mitjans de comunicació, que no han dedicat pràcticament atenció a les propostes d’Esquerra Independentista i que han centrat exageradament les eleccions a President quan també es votava per Secretari General, fet que ha impossibilitat a Uriel Bertran fer-se lloc en l’univers republicà. EI a tingut un trajecte com un globus que es desinfla tot just el dia abans de les eleccions, tot semblava indicar que la secretaria general era pròxima, que només faltava un pas per poder posar la primera peça del canvi…. Però no, tot i una campanya positiva, amb idees, amb il·lusió, amb esperança, una campanya que priotitza les idees que les persones, tot i així, tan sols el quart lloc.

Ara la situació es complicada. Puigcercós està legitimat però no té majoria, fet que l’ha de portar a pactar amb la resta de candidatures. Tots els sectors haurien de donar un cop de mà a la nova direcció, perquè l’objectiu de tots és que Esquerra avanci. Considero necessari que tots els sectors s’integrin en la nova executiva i que tots els sectors pactin una ponència política per al Congrés de dissabte.

La unitat del partit és essencial per poder plantejar objectius ambissiosos, ara cal que tots remem cap a la mateixa direcció, ja que no només hi ha en joc el futur del partit, sinó que en joc hi ha el futur del projecte independentista i el projecte de la justícia social per als catalans i catalanes, en joc hi ha el futur del país.

La unitat comença per el convenciment de cada militant de donar tot el seu potencial al partit i a la causa, així doncs, poso el meu al servei del partit, perquè tots som Esquerra.