6 de juny del 2008

Junts Podem, Junts Guanyarem

Només queda un dia perquè per allà dos quarts de deu de la nit s’anunciïn el nou President i el nou Secretari General d’Esquerra Republicana.

Demà entre les nou del matí i les vuit de la tarda els 10.500 militants d’Esquerra podran fer ús del seu dret a vot per escollir els nous dirigents del partit. Desprès d’una llarga campanya i d’una encara més llarga pre-campanya, les candidatures ja han exposat i repetit mil vegades els seus projectes referits al partit i al país. Totes les candidatures tenen punts que són aprofitables i totes hauran de poder aportar el seu gra de sorra en la nova Esquerra que surti del Congrés. Tot i així, demà s’haurà de votar, i votar vol dir triar. La meva tria és clara, és una tria que s’ha fet a consciència, perquè el que ens hi juguem no és només el futur del partit, sinó que el que realment ens hi juguem és el futur del país, ja que depenent del que passi aquest dissabte l’objectiu final que perseguim, serà més a prop o més lluny.
La Direcció que surti del Congrés haurà de resoldre diverses preguntes, la primera és sí es trencarà o no el Govern; la segona sobre la política de pactes de cara al 2010; i la tercera sobre el model de partit.

Per poder donar solució a aquestes preguntes hi ha diferents opcions que proposen solucions diverses. La meva opció en aquest Congrés i en les eleccions de demà és Esquerra Independentista.

És Esquerra Independentista perquè crec que és qui millor pot encarar la resolució d’aquestes preguntes.
Sobre si es mantindrà o no el Govern, EI proposa marcar línies vermelles amb el PSC per tal que es compleixi el pacte d’Entesa, proposa que es marqui un calendari dels traspassos que marca l’Estatut i que no s’estan complint, proposa que es marqui quin model de finançament es vol i que en cas de no obtenir-lo es faci un referèndum perquè el poble decideixi si vol el concert. I si el PSC no vol, doncs traslladar la decisió a la militància perquè decideixi què fer.

Sobre la política de pactes EI proposa el Pacte Democràtic Català basat en el dret a decidir, en el concert econòmic i en una nova llei de política lingüística. I qui vulgui sumar-s’hi, que s’hi sumi, i si no hi ha ningú que vulgui doncs a l’oposició. Esquerra Independentista proposa un canvi de cicle polític. Hem passat pel cicle del conservadorisme regional de CiU i pel cicle estatutari liderat per les esquerres, ara és l’hora del cicle del dret a decidir.

Sobre la última pregunta bàsica, Esquerra Independentista proposa un model de partit modern i adaptat als nous temps. EI proposa un model amb separació de càrrecs de partit i de govern, perquè d’aquesta manera el missatge independentista pugui arribar tot i tenir responsabilitats de Govern. En segon lloc proposa una Direcció col·legiada, una direcció amb cares plurals on es defugi de lideratges messiànics que l’únic que fan és posar més fàcil la feina dels enemics de Catalunya.

En quinze dies Esquerra marcarà el rumb de la política catalana durant els pròxims anys, en quinze dies Esquerra haurà de decidir si vol apostar realment i de manera seriosa, i no només de boca per la independència, dels Països Catalans, Esquerra en quinze dies ha de demostrar que és un partit gran i madur, un partit responsable i compromès, un partit que fa el que diu, un partit creïble.

I perquè això sigui així Esquerra Independentista ha de guanyar almenys una de les votacions de demà. Per començar a construir el canvi per poder avançar cap a la pràctica independentista i cap a la llibertat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo espero que pel bé de Catalunya demà l'Uriel guanyi ja que sabem que el Renyer ho té gairebé impossible.
I dic pel bé de Catalunya perqu´`e EI imposarà una sèrie de condicions al PSC per tal d'evitar el ridícul espantós i un oblit de la ideologia independentista que han dut a terme el Putxi i el Carod. I si el tripartit cau, els catalans tindrem l'opció d'un nou govern que realment comenci a fer coses pel país més enllà de fotos i recepcions.
Si realment ERC vol tornar a la seva vessant nacionalista, hauria de prioritzar l'independentisme per sobre de la ideologia sociata.
Si no tenen èxit Carretero o Uriel, doncs mirant-ho pel costat bo, també hi haurà benefici pels partits de l'oposició i pel mateix PSOE-PSC.

Albrock ha dit...

En certa manera vull que guanyi el Carretero ja que així CiU (espero), deixarà de competir en vots amb ERC i es dediqui a aglutinar el centre-dreta, que és el que ha de fer aprofitant-se de la debilitat del PP.

I així que ERC aglutini el vot nacionalista i CiU es pugui dedicar a conquerir el vot útil anti-socialista, i es deixi d'estar de tonteries sobiranistes.