El temps d’espera és el temps en què allò que cerques es transforma en realitat, en què allò anhelat esdevé real. Avui, desprès de 365 dies, torna. Com cada any puntual arriba, i també puntual dirà fins l’any que ve. Qüestions de calendari.
Cerquem allò que ens agrada, perquè és amb el que ens ho passem bé, amb el que ens sentim bé, recollits, part d’un tot compartit per molta gent. I quan molta gent és la que espera, llavors allò cercat esdevé necessitat.
Necessitem que arribi, no perquè en cas contrari no es pugui viure, no. Però no és menys cert que la necessitat es converteix en ànsia durant els dies previs. Queden tres, dos, un dia. I llavors: pum, ja ha arribat.
I avui és aquest “pum”, avui arrenca, avui comença, avui s’encén la flama. Desprès dels goigs al Sant, es llegirà el pregó. Aquell text que cada any dóna entrada a la festa. La saluda i li dóna la benvinguda. Aquest any el pregoner serà el Jordi Llavina, pregoner d’excepció per la més típica. Paraules d’amor que diria en Serrat per la festa de les festes.
I és així com comença, i és així com marxa l’ànsia i la necessitat perquè ja és aquí, entre tots nosaltres. I com no, l’espera inicia el temps d’hivernació, un temps que ja sap que és curt, curt com curta és la festa. L’espera tornarà, també puntual, el 3 de setembre. Qüestions de calendari.
Cerquem allò que ens agrada, perquè és amb el que ens ho passem bé, amb el que ens sentim bé, recollits, part d’un tot compartit per molta gent. I quan molta gent és la que espera, llavors allò cercat esdevé necessitat.
Necessitem que arribi, no perquè en cas contrari no es pugui viure, no. Però no és menys cert que la necessitat es converteix en ànsia durant els dies previs. Queden tres, dos, un dia. I llavors: pum, ja ha arribat.
I avui és aquest “pum”, avui arrenca, avui comença, avui s’encén la flama. Desprès dels goigs al Sant, es llegirà el pregó. Aquell text que cada any dóna entrada a la festa. La saluda i li dóna la benvinguda. Aquest any el pregoner serà el Jordi Llavina, pregoner d’excepció per la més típica. Paraules d’amor que diria en Serrat per la festa de les festes.
I és així com comença, i és així com marxa l’ànsia i la necessitat perquè ja és aquí, entre tots nosaltres. I com no, l’espera inicia el temps d’hivernació, un temps que ja sap que és curt, curt com curta és la festa. L’espera tornarà, també puntual, el 3 de setembre. Qüestions de calendari.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada