4 d’agost del 2010

Moviments Estivals a l'Espai Fairy


Quan tot convida a estirar-se a la sorra de la platja o a gaudir de la fresca en les innombrables terrasses que envaeixen els carrers i places de pobles i viles, aquest estiu hi ha tot de gent neguitosa i que de manera frenètica estan movent-se.
Quan fa unes dues setmanes del naixement de Solidaritat Catalana i tan sols una de la marxa d’Uriel Bertran i de López Tena dels seus partits, fet que va confirmar que aquesta iniciativa liderada per Laporta es presentaria a les eleccions de la tardor, sembla que tot el moviment independentista que viu, còmodament, en l’extraparlamentarisme s’ha revolucionat i ha enfollit d’una manera que fa difícil de predir com acabarà.

Amb l’aparició de Solidaritat Catalana, qui queda absolutament descol·locat és Reagrupament. RCat, que havia fet del mot “independència” el seu eix central per encarar les pròximes eleccions i que havia dipositat totes les seves esperances en el fet que l’exPresident del Barça, Joan Laporta, optés per reagrupar-se, s’ha trobat amb què precisament és Laporta un dels tres impulsors d’aquesta nova oferta “netament” independentista. D’aquest estat d’atordiment i indefinició es poden entendre les reaccions de la base reagrupada que ha interpretat com una OPA en el millor dels casos i en els pitjors d’una usurpació per part de SC del seu potencial espai electoral, i que conseqüentment ha reaccionat amb certa ira.

Però Reagrupament i Solidaritat no són els únics que malden per ocupar aquest potencial espai de l’independentisme “net”. També hi ha tots els grupuscles que volten entorn de la Conferència Nacional del Sobiranisme i de Suma Independència. Crida per la Terra, els dísculs de la Cup, Força Catalunya o el PRC també pretenen ocupar aquest espai fairy.
És a dir, tres opcions per ocupar un espai electoral centrat ens els que volen la independència per ahir.

Tots ells saben però, que si van en tres candidatures separades poc rendiment trauran de l’operació. La unitat però sempre és cara i més quant cadascun dels grups existents està liderat per una patum que es creu l’elegida per llegir la declaració d’independència al balcó del Palau de la Generalitat. La composició de les llistes, sí allò que tothom criticava tant quan estaven en els seus antics partits, apareix com el gran obstacle, una pedra que s’haurà de salvar si realment es vol la unitat. Perquè sinó, l’altra opció són tres ofertes que es fan d’alternativa a elles mateixes aconseguint un ridícul de dimensions esclatants.

Els vaivens de totes les partícules de l’espai fairy demostra que l’estiu serà llarg, i que hi haurà qui en comptes d’aprofitar els dies d’estiu per carregar piles, oxigenar-se, llegir o descansar, farà allò que tan dolent semblava fa un temps: pactar llistes, llocs, càrrecs i posicions. I sort que només són fairy.