Carod: hagués pogut ser

Recordo perfectament el primer dia que vaig veure Josep-Lluís Carod-Rovira en directe, va ser al Parlament de Catalunya un 22 de Maig del 2004. Va ser desprès de sortir de participar en el projecte "Fem una llei" del Parlament en què estudiants d’ESO negociaven una llei i desprès l’havien d’aprovar al Parlament.

Al sortir de la Comissió negociadora del Títol Primer, era la que em tocava a mi, l’ambient es va revolucionar, de cop tots els participants van dirigir-se cap al final del passadís. El motiu era que havia fet acte de presència Carod-Rovira. Recordo que vam haver de fer cua per poder donar-li la mà, i que quan va arribar el moment, tots ens vam quedar amb cara de satisfets, de contents, de realitzats, perquè qui t’estrenyia la mà era el qui dues setmanes abans havia aconseguit 8 diputats, perquè qui t’estrenyia la mà era qui s’havia jugat el coll per la pau, perquè qui t’estrenyia la mà era un líder que il·lusionava. Amb tres companys de classe, desprès d’engolir el magnífic esmorzar que ens van servir a base de canapès, vam anar davant del despatx de Carod-Rovira i ens vam passar una hora llarga davant tot esperant, desitjant, que la porta s’obrís per tornar a veure aquell líder en qui confiàvem. Com que la porta no es va obrir i com que havíem de tornar cap a Vilafranca, vam deixar al treballador que custodiava la porta un escrit en què ens presentàvem i en què també donàvem ànims a Carod-Rovira.

Ara, suposo, que ja no hi ha estudiants davant la porta de Carod-Rovira. Com tot en aquesta vida té cicles i també, com tot en aquesta vida hi ha oportunitats, oportunitats que de vegades s’aprofiten i oportunitats que es desaprofiten.

Carod sens dubte va tenir la seva, era el tercer home de la política catalana, era el nou líder de la nova Catalunya que deixava de ser dual, era l’esperança dels que somien en una Catalunya nacionalment lliure i socialment justa. Carod però ha desaprofitat la seva oportunitat, tant per errors propis com per errors col·lectius de partit, tant és, el cas és que la seva oportunitat ja ha passat. Carod ara és un líder polític apagat, sense il·lusió que s’amaga darrera del referèndum del 2014 sense un pla seriós per portar-lo a terme. Carod ha complert el seu cicle, Carod ha tingut la seva oportunitat, però no l’ha sabut aprofitar.

Una llàstima, realment, Carod les tenia totes per guanyar, Carod podia haver estat el líder de la llibertat, però només ha estat el líder de "hagués pogut ser".

Ara s’ha de donar pas a aquells que puguin ser els líders del "ho farem", ara s’ha de donar pas a aquells que representin de nou la credibilitat, que representin de nou la il·lusió, que representin de nou la dignitat. Ara s’ha de donar pas a gent preparada, formada, treballadora, a gent que tingui un projecte engrescador, inclusiu, seriós, pautat. A gent per aconseguir el nostre horitzó nacional i social: la llibertat.