Cal un nou cicle al Barça

Catalunya està en crisi, per si no ens n’havíem adonat ahir en vam tenir una nova demostració. Dels tres pilars que aguanten el país dos estan en profunda crisi, només el Club Súper 3 aguanta la sacsejada. D’Esquerra prou se n’ha parlat i més que se’n parlarà i el Barça ahir va afegir-se al corrent de catarsi de manera clara i fins al fons del pou. Tant Esquerra com el Barça necessiten reflexionar a profunditat sobre els motius que els han portat a aquesta situació sense sortida, Esquerra no té gaire temps, i el Barça menys, el Barça no pot esperar.

Ahir es va acabar un somni, l’últim fil que quedava. Ahir va acabar-se la il·lusió. Ahir va morir l’esperança.

Tan sols van ser necessaris 14 minuts per ensorrar un equip que nedava desesperat en busca d’un miracle que no va aparèixer.
Ahir va ser l’última funció d’un grup genial, espectacular, brutal, que s’ha deixat perdre tot just quan va arribar a la glòria màxima de París. Ahir va ser el final d’un cicle que ha aportat al Barça tres anys d’èxits espectaculars, un cicle que ha aportat al futbol un model modern de gestió i que ha demostrat que també es pot guanyar jugant bé.

Però com tot en la vida, no es pot viure del passat, no és suficient, i el Barça fa massa temps que viu del record d’aquell equip que va il·luminar el món sencer amb un joc cinc estrelles, de qualitat, màgic. Ara ja no.
El Barça es va fer gran quan la força, les ganes, la convicció de guanyar, quan el compromís, l’empenta, la intel·ligència, la concentració i la il·lusió eren els valors que donaven forma a l’ADN de l’equip. Ara aquests valors brillen per la seva absència.

Cal un nou cicle al Barça, els que diuen que no ho defensen dient que hi ha jugadors que encara poden donar dies de glória al club. És clar que hi ha jugadors joves a la plantilla que continuaran a l’equip, Iniesta, Touré, Messi i Bojan han de ser peces indispensables per aquest nou cicle que juntament amb els Valdès, Puyol,, Xavi, Milito i altres han de configurar el nou equip blaugrana, però és indiscutible que cal un nou impuls dirigit sobretot en termes de valors. Esforç, compromís, lluita i disciplina han de ser peces fonamentals per aquest nou cicle. El Barça ha d’iniciar un nou cicle carregat d’il·lusió. Un nou cicle per tornar a construir aquest Barça campió, capaç de tornar a jugar veloçment, capaç en definitiva de guanyar.

El Barça pot, el Barça ha, de reinventar-se un cop més. La filosofia és clara, la recepta no tant. Cares noves, nous valors, tornar a treballar, una mica de mala llet i il·lusió al camp es perfilen com les més recomanades.

Ara s’ha d’intentar acabar com més dignament es pugui la Lliga, ser segon seria genial, i sobretot continuar treballant perquè l’any que bé no ens passi el mateix.

El Barça és gran, el Barça és més que un club, i ara ho ha de demostrar.