Dimarts passat hi van haver altre cop primàries demòcrates als Estats Units aquest cop a Pensilvània, i altre cop abans de que se celebressin es van qualificar de decisives. Tot i que aquesta vegada ho haguessin pogut ser si Hillary hagués perdut, al final no ho van ser.Les primàries de Pensilvània han servit principalment per mantenir i allargar l’agonia demòcrata per escollir el candidat per batre’s al novembre amb el conservador John McCain, ja que ni Obama s’acaba d’escapar ni Hillary s’acaba d’enfonsar.
I així una vegada i una altra.
En aquestes primàries Hillary ha guanyat per deu punts de diferència, distància suficient per poder treure pit i per seguir lluitant, però sobretot per poder reomplir la caixa de la campanya i per enfortir la seva posició davant els súper delegats, que si no hi ha acord, seran els que acabaran decidint qui serà el cap de cartell demòcrata en les eleccions presidencials.
Aquestes primàries també han demostrat que les coalicions dels dos candidats són fortes i que es mantenen constants durant tot el procés de primàries. Dones, homes blancs, llatins, catòlics, classe treballadora, pocs estudis i més de 45 anys per Hillary; i afroamericans, classe mitja alta, estudis superiors i joves per Obama.
Així doncs ara tot depèn de que els candidats mantinguin les seves coalicions d’electors més que no pas de guanyar-ne d’altres.
Hillary ha reduït molt la distància de vot total amb Obama, fet que pot ser determinant a l’hora de què els súper delegats decideixin el seu vot, així com també que hagi guanyat en tots els grans estats, per tant, els que decidiran el guanyador al Novembre.
Queda molt encara per poder saber el nom demòcrata de les eleccions, potser serà pels volts de final de Juny quan s’acabin les primàries o també pot ser a finals d’agost a la Convenció demòcrata de Denver via súper delegats.
El més important però, i això no s’hauria d’oblidar, no és qui serà el candidat, sinó si tindrà la suficient força per poder derrotar el republicà John McCain i fer fora de la Casa Blanca els neocon’s.
Un pacte Hillary-Obama seria una garantia immillorable per aconseguir-ho, però el clima d’enfrontament fratricida que actualment regna en les files demòcrates ho impossibilita.
El temps dirà, ja que el pèndol encara no s’ha aturat i pot passar qualsevol cosa.
Entrades
4 comentaris:
"el conservador John McCain"
HAHAHAHAHA BONA AQUESTA
Si la Hillary guanya la nominació haurà d'agafar el Hussein-Obama com a candidat a VP. No té altra opció.
En tot cas, nosé com no ho veuen que els estats on guanya l'Obama són estats que voten republicà sempre (estats del sud, Alaska, Utah, Idaho...). En canvi, la Hillary ha aconseguit guanyar els estats que conten pels demòcrates... Si en comptes de delegats contéssim els vots electorals de cada estat, la Hillary fa temps que hauria guanyat a l'Obama.
El més positiu de tot això és que cada cop hi ha més polarització, i cada cop hi ha més demòcrates que odien a l'altre candidat i que diuen "que no votaré demòcrata si el meu candidat no guanya". I els demòcrates, al contrari que els republicans, no són gens pragmàtics i poden acabar entregant-nos la victòria el Novembre.
Mira que sou penosos si no guanyeu ni el 2008.
Seria un error la candidatura conjunta. Aquí hi ha d'haver guanyadors i perdedors ja que les fórmules "super happy" de tots junts i feliços no funcionen. I per feliços ja tenim suficient amb els enciams d'ICV.
El fet que s'ha de destacar és que totes les eleccions en Estats considerats claus i vitals per la campanya han estat guanyats de forma pletòrica per la Hillary.
El que no entenc és com Obama encara va per davant si les 5 o 6 votacions realment molt claus i decisives han estat guanyades de forma molt clara per la senyora Hillary Clinton. Aquesta és una dada a tenir en compte pels superdelegatas: Pensylvania, Texas, Ohio, Florida...
Tremendu eh ! Mira això i fliparàs una mica...
http://www.libertaddigital.com/bitacora/america/comentarios.php?id=3207
Àlex,
Evidenment que si Hillary és la candidata el vicepresident serà Obama, ja que d'aquesta manera s'aconseguiria unir els dos talents del partit en una sola canidatura. Es tractaria de sumar els grans estats on Hillary arrasa i els estats petits republicans on Obama treu millors resultats.
Tens tota la raó quan dius que cada cop hi ha més polarització i que aquesta corre el perill de impedir el retorn necessari dels democates a la Casa Blanca al 2008.
Andreu,
Molt d'acord que Hillary té més capacitat, ho ha demostrat, per gunayar al novembre.
Sobre guanyadors i vençuts, ha de quedar clar que l'objectiu ha de ser que el partit democrata guanyi les eleccions i per tant ha de presentar un candidat preperat i fort per poder fer-ho. Les primàries seveixen per reforçar als partits i no per dividir-los en vencedors i vençuts.
Publica un comentari a l'entrada