Sobre Esquerra

Feia dies que volia escriure sobre Esquerra però, per diferents motius ho he anat deixant.

La primera consideració que s’ha de fer és que s’ha acabat un cicle. El cicle triomfant de 2003-2004 s’ha acabat, les eleccions catalanes del 2006, les municipals del 2007 i les espanyoles del 2008 així ho exemplifiquen. Esquerra va arribar a tenir 650.000 vots i ara s’ha quedat amb 300.00. No cal ser un geni per veure que la dinàmica ha variat, si el 2004 pot feia preveure una irrupció amb un creixement exponencial, ara al 2008 tot ha canviat i si no hi ha canvis amb profunditat el descens pot ser dramàtic.

Així doncs només queda una opció, una opció que encarna perfectament aquella frase que diu "renovar-se o morir". Esquerra ha de refer projecte per poder tornar a liderar el país. Però com ha de ser aquest projecte? Ha de ser un projecte basat en proclames èpiques buides de contingut? Ha de ser un projecte basat en la rancúnia? No, crec que ha de ser un projecte nou que permeti encapçalar la nova Catalunya del segle XXI, ambiciosa i sense límits.

Esquerra, per començar, ha de recuperar la centralitat del pèndol ideològic. Per tornar a ser creïbles, Esquerra ha de posar el pèndol al seu lloc sense estirar més cap una banda que cap una altra. S’ha d’aconseguir que torni a ser possible, que depenen de les circumstàncies, es pugui pactar amb el centre-dreta català, però per fer-ho possible el pèndol ha de tornar al seu lloc. Es pot discutir si les circumstàncies demanaven que el pèndol es gronxés més cap a l’esquerra que cap a l’avenç nacional, però ara és de vital necessitat, pel partit i pel país, que el pèndol ocupi la centralitat ideològica del partit.

Esquerra ha de tornar a il·lusionar, ho va fer durant el 2003 i 2004 i ho ha de tornar a fer. Esquerra té allò que no té cap altre partit, invenció, innovació, canvi. Esquerra és el partit del canvi, i ara s’ha perdut aquest punt, ara Esquerra és vista com un de més. Esquerra ha de tornar a posar les piles al país, ha de tornar a engrescar als catalans, i ho ha de fer amb un projecte ambiciós, agosarat. La pluja fina, el patriotisme social si no tenen un rerafons nacional il·lusionador, no serveixen per res. I aquí és on Esquerra té camp per córrer, Esquerra té la capacitat de realçar el projecte nacional i tornar la il·lusió al país, i aquest projecte ha de ser el referèndum d’autodeterminació per al 2014. Ha de ser però un projecte madur, realista i seriós, un projecte que no s’anunciï a les pàgines d’un diari espanyol, ha de ser un projecte ben meditat i no una il·luminació. Si Esquerra és capaç de presentar un projecte seriós i ben pautat, poden venir millors temps.

Esquerra també ha de presentar canvis al partit, Esquerra ha de ser un partit amb vocació de govern, perquè és evident que els referèndums es convoquen des del govern. Vocació de govern si, però no a qualsevol govern. El PSC i CiU poden ser en tots els governs inimaginables perquè la seva raó de ser és governar, la d’Esquerra no. Per tant Esquerra ha de tenir vocació de govern, però només hi ha de ser sí aquest govern pot produir avenços cap a l’alliberament nacional i social de Catalunya. El govern del 2003 complia aquest requisit, el del 2006 no.

Esquerra ha de ser un partit seriós i previsible, ha de ser un partit que se sàpiga què és provable que faci. Malauradament, aquest últims anys no ha estat així i masses dies ens hem llevat amb alguna declaració que no tenia ni solta ni volta per part d’algun dirigent. Esquerra ha de ser presa com un partit seriós, i això s’aconsegueix dia a dia, si no es veu Esquerra com a seriós serà, tot i les ajudes de certs mitjans de comunicació, perquè no ho ha fet fel tot bé.

Esquerra ha de separar els càrrecs de govern i de partit, ja que així es garantirà que el missatge d’Esquerra no queda diluït en la feina del govern. D’aquesta manera serà possible engreixar ben engreixat el partit, mentre que els consellers, vice-president i President del govern podran seguir fent la seva tasca correctament.

Esquerra ha de ser un partit obert i democràtic, fent primàries per tots els càrrecs de responsabilitat, President, Secretari General i candidat a la Presidència de la Generalitat. Esquerra també ha de ser un partit modern i això passa per obrir-se a la gent. S’ha de potenciar la participació dels militants, simpatitzants i amics d’Esquerra en la presa de decisions, s’ha d’impulsar les noves tecnologies….

No he parlat de persones en cap moment. Crec que el més important és el projecte a tirar endavant. Lògicament qui el tirarà endavant també és molt importat, però d’això ja en parlaré un altre dia.

Esquerra té camp per córrer, Esquerra té una segona oportunitat, però caldria recordar que normalment en la vida, només n’acostumes a tenir dues.