Gràcies per tot i fins aviat. Això és el que li diria a Ronaldinho si en tingués la oportunitat. Ronaldinho durant tres anys i mig ha sigut el pal de paller d’un equip de somni, d’un equip que ha embolcallat d’il·lusió milers i milers d’aficionats, d’un equip triomfant, d’un equip que omplia de satisfacció no només als culers sinó a tothom que estimés el bon futbol. Però, com tot en la vida, tot té un final i aquest no podia ser més amarg.
Aquest últim any i mig Ronnie sembla que ja no jugui al Barça, sembla que ja hagi estat traspassat, i és una llàstima. Ronnie tenia les condicions per marcar una època daurada al Barça, tenia l’oportunitat de ser recordat com aquell líder d’aquell equip imparable… enlloc d’això Ronnie ha escollit dimitir, deixar-se, maltractar-se. Ronnie no s’ha cuidat, i es clar, si un no es cuida no pot rendir i si un no rendeix… i així hem passat un any i mig, dubtant de les seves absències, dubtant del seu compromís, dubtant de les seves lesions, dubtant…
Davant l’adéu cada cop més anunciat de Ronaldinho, es preferible recordar aquells dies en què arreu del món s’admirava aquell equip que ens feia embadalir en cada partit, és millor recordar les espaldinhes, la màgia d’aquell jugador de color a cacau que va fer vibrar el mateix Bernabeu amb una espectacular jornada, o recordar aquell gol contra el Chelsea o aquell contra la Reial Societat de falta directe que va penetrar per tota l’esquadra en la seva primera temporada….
Davant l’adéu d’aquest impagable jugador és millor recordar el seu somriure encomanadís, la seva simpatia, el seu bon rotllo, la seva forma de moure’s pel camp, la seva manera de córrer, la seva espectacularitat en xutar la pilota, les seves tres passes abans d’executar una falta….
Davant l’adéu cada cop més anunciat de l’astre, és millor recordar els bons moments que hem viscut junts, París, el 3-0 contra el Madrid, les dues lligues, les jugades impossibles…
Davant l’adéu del millor, simplement, Gràcies per tot i bona sort allà on vaguis Ronnie.
Entrades
2 comentaris:
Sens dubte que Ronaldinho ha estat un luxe pel Barça i pel futbol mundial. Un jugadors d'aquells especials tant pel seu talent com caràcter i capaç de ser admirat i rebre un aplaudiment d'un ferm madridista com jo mateix sóc.
Ho tenia tot per ser inoblidable, però la seva deixadesa i la permissivitat de la directiva i l'staff tècnic del Barça ho han fet inviable.
A pesar que vas humillar al meu Madrid al Bernabeu, gràcies per tot l'espectacle que vas donar durant 3 anys en els terrenys de joc.
PD: m'agrada molt que toquis temes esportius al bloc. És tot un encert.
De l'enquesta, m'he oblidat de dir que estic a favor d'un BOICOT a PEQUÍN 2008, però no un boicot als Jocs a la seva totalitat sino a la cerimònia inaugural i la de clausura.
Hi ha esportistes que han preparat durant anys aquest moment i no és just que no tinguin el seu dret a participar i competir. Però, deixar una celebració d'inauguració i clausura dels JJOO sense els països de la UE i Estats Units seria un bon càstig cap a un país que no respecta drets humans. Però sembla que el COI i als "països democràtics" es passen per on volen els valors que (en teoria) defensa l'esport als Jocs Olímpics.
Publica un comentari a l'entrada