Horitzó, estratègia, pla

Esquerra ha iniciat en aquestes primàries un debat profund i intens que ha de desembocar en un nou horitzó, en una nova estratègia d’aliances i en un nou pla d’actuació.

Esquerra ha de replantejar el seu horitzó, ha de fixar fites possibles i ha de marcar un horitzó il·lusionant per la ciutadania per tal d’esdevenir majoritària. Aquest horitzó no pot ser un crit al vent i que la brisa se l’emporti, aquest horitzó ha de ser un pla seriós, marcat i pautat. Ha de ser un pla ambiciós i treballat i no una bandera convertida en paracaigudes salvador. Ha de ser un pla que sigui palpable i no només un eslògan, ha de ser creïble i no un rampell de bon matí.

Esquerra també ha de redefinir la seva política d’aliances. L’aposta del tripartit era positiva en el moment en que es va formar el primer govern catalanista i d’esquerres, ja que era necessari i urgent per al país, i si les coses haguessin anat d’una altra manera segurament seria una aposta repetible, però les coses són com són i no com haguéssim volgut, i per tant i vista, sobretot, la segona experiència tripartita Esquerra no pot tornar a reeditar un govern amb les mateixes condicions com el d’Entesa.

Esquerra ha de posar i dir clarament quines són les condicions indispensables per poder pactar el govern, o no, al 2010. Concert econòmic, llei de referèndums, llei de política lingüística….en són alguns exemples. Esquerra ha de fer el mateix que la CUP de Sant Celoni desprès de les municipals del 2007, un llistat de demandes i qui les accepti, doncs al catre. I si no les accepta ningú, l’oposició és dura però no tant com conviure en un govern que no permet avançar cap a la sobirania nacional i que no té un projecte nacional clar.

Esquerra també ha de definir el pla d’actuació per convertir-se en majoritària. L’aposta de ser la primera força del catalanisme d’esquerres, de ser l’esquerra nacional, és vàlida i necessària, però s’hauria de redefinir com aconseguir-ho. És clar que plegant els braços davant dels referents polítics dels catalans de l’àrea metropolitana no s’aconseguirà l’objectiu, ja que els ciutadans no són idiotes i entre les cagarrines originals (PSC) i la còpia (Esquerra) escullen els de sempre. Esquerra ha d’esdevenir el referent d’aquesta gent amb el discurs social que sempre ha caracteritzat Esquerra, la Catalunya social, només així ERC serà l’esquerra nacional que Catalunya necessita.

Esquerra té feina, i si la fa bé, l’objectiu de la llibertat pot ser més pròxim que mai.