Fa uns mesos vaig escriure que iniciava una nova secció al bloc anomenada "Finestra Oberta" on diverses persones escriuen un article al bloc, un escrit que evidentment oferirà noves idees i nous pensaments, pensaments i idees diferents als que la línia editorial del bloc acostuma a seguir.
Durant l’estiu aquesta secció ha quedat aturada, però amb l’entrada del nou curs universitari i un cop tornats al boig esdevenir de l’estudiant, crec que és arribada l’hora per reactivar la secció. Avui doncs, la segona píndola de "Finestra Oberta".
"Com cada matí hem llevo, prenc un cafè amb llet, agafo la motxilla per anar a la universitat i després de cinc minuts de caminata hem planto al metro. Com cada matí obro la motxilla i trec una novel·la de cinc centes pàgines i començo a llegir. Faig tres parades de metro i canvio de línia. Espero de nou, arriba el metro i pujo amb el llibre a la mà. M’assec, el torno a obrir i intento llegir el màxim de pàgines abans d’arribar al meu destí, i un cop allí, guardo el llibre dins la bossa.
Aquest és l’experiment que vaig fer durant una setmana. Agafar i llegir un llibre al metro. El resultat és clamorós, no vaig llegir més d’una pàgina de mitjana al dia. És llavors que arribo a la conclusió de que llegir al metro és impossible o pràcticament impossible.
Així doncs, l’experiència personal m’ha dit que la lectura de forma concentrada al metro és complicada. És a partir d’aquest fet que cada matí entenc menys les persones que porten de casa una novel·la més gruixuda que les parets de casa per fer veure que llegeixen al metro; és a dir, que entre el soroll, el moviment de persones amunt i avall, etc, hi ha algú que pot entendre una novel·la de qualsevol mena. Perdoneu però crec que no.
Així aquelles persones que pensen que per llegir un llibre XXL al metro són més interessants o més cultes o que és pensen que quan tinguin convidats, aquests l’adoraran pel munt de llibres que te al prestatge sense llegir, doncs com es diu col·loquialment, deixem-ho estar. I algú dirà "doncs jo si que puc llegir al metro"… mentida, només fas que insultar l’escriptor que ha escrit la novel·la per no dedicar-li el temps que el llibre requereix.
Per tant, llegiu, però feu-ho a casa, en un parc tranquil, en una biblioteca o sinó feu-vos un favor, no compreu el llibre per no aprofitar-lo, ja que els llibres estan fets de paper i el paper ve de la fusta, i per tenir fusta s’han de tallar arbres fet que incideix decisivament en el canvi climàtic juntament amb l’escalfament global, però aquest, és un tema que ho deixo per un altre dia.
Així doncs, salut i mala lectura. "
Post realitzat per Jordi Bolado
Entrades
5 comentaris:
Jordi, com ja et vaig dir, és un post divertit, i la veritat, en aquest bloc era bastant urgent una mica d'alegria!
Salut i bona escriptura!!!!
"El resultat és clamorós, no vaig llegir més d’una pàgina de mitjana al dia."
O aquest home té una capacitat de lectura ínfima o menteix per fer la conyeta i, de pas, insultar als qui no compartim la seva incapacitat. Em resulta inconcebible que tot un estudiant universitari, a qui se li suposa una determinada competència lectora, tingui la barra de generalitzar i extreure conclusions delirants a partir d'una simple impressió personal.
Llegir al metro o al bus requereix un mínim molt mínim de pràctica per exercitar l'atenció al text. Amb la setmana que diu que s'hi ha dedicat, n'hi hauria haver prou per llegir més que una pàgina de mitjana. Amb el benentès que els qui llegim al metro, al tren o al bus llegim i rellegim a casa, al parc i on ens vingui de gust. llegir.
Salutacions cordials.
Un post a lo "Bolado" elevat al màxim exponent.
jo llegeixo al metro, al bus, al cotxe, pel carrer, a l'avió, al tren i a on sigui.
Gràcies Bolado! hehehe
Treient de banda la demagògia final del canvia climatic...tens raó.
El metro, amb la de gent que hi ha, esta fet pel mp3 o com a mol el diari gratuit, que no necessita gran concentració ni insultarem al redactor, es més, algunes vegades son ells qui insulten.
Be noi, bon escrit Bolado!
Publica un comentari a l'entrada