Avui Catalunya ja és més estat que ahir. Aquesta frase descontextualitzada, i sobretot veient tal i com està el país, podria sonar a "catxondeo", però avui desprès de molts anys, masses, Catalunya ja disposa d’un cos de policia nacional. Avui els Mossos d’esquadra, la policia nacional, ja és present a tot el Principat.
Avui és un dia que permet respirar i permet veure que un horitzó nacional millor és possible, i que tot i els obstacles que ens hem trobat, ens trobem i trobarem, quan volem aconseguir un objectiu, ho fem. Els Mossos no van ser flor d’un dia, per tenir-los van caldre homes d’estat, homes amb pensament d’estat, català, que veieren que per afrontar possibles conflictes futurs Catalunya havia de ser autònoma a nivell policial. Avui és un bon dia per recordar i per honorar aquelles persones que van apostar fins a les últimes conseqüències per l’arribada dels Mossos d’esquadra.
Sobre els Mossos queda a partir d’ara molta feina per fer, caldrà fer-la realment la policia nacional de Catalunya, i fer que no només se l’anomeni d’aquesta manera, sinó que a més n’exerceixi. Perquè, la veritat, si no és perquè els Mossos fossin realment la policia nacional del país no sé perquè els vam reinstaurar.
Tot i aquest apunt, soc un ferm defensor dels Mossos, i per tant no entenc aquells que auto anomenant-se patriotes en diuen pestes i fan i desfan per desprestigiar-los. Aquesta no és una actitud pròpia d’aquells que diuen que volen la independència ni dels que volen un estat català lliure i sobirà. Aquesta actitud te més semblances amb la que van agafar al 1936 els grans responsables de la desfeta republicana i de Catalunya, els de la FAI, que estaven més preocupats d’aconseguir i fer la revolució que no pas de guanyar la Guerra i salvar la democràcia.
Fa uns dies escrivia un post titulat "I desprès de la Independència, què?" en ell exposava que ens hauríem de començar a plantejar quin és el model de país que volem. Relacionat amb aquest tema, el company Jordi Molinera escrivia un post al seu bloc (
Avui és un dia per recordar que quasi tot és possible si realment es vol. Crec que avui és de justícia reconèixer amb tot l’honor possible els governs que van endegar aquest projecte. Sovint he criticat durament els governs de CiU i de Pujol, i quan ho he fet ho he fet amb tota convicció, ara bé, cal recordar que és impossible fer-ho malament, o no del tot bé, durant 23 anys. I els Mossos, igual que TV3, és un èxit dels governs Pujol, i cal dir-ho sense por a ennuegar-se.
Avui Catalunya és més estat que ahir. Ara només cal acabar-lo de construir.
5 comentaris:
Bé, almenys avui t'has oblidat el sectarisme a casa.
CiU-PP!! Quins anys! Quans avenços...
Àlex,
El país no admet sectarismes, i ja saps que una cosa són les tertúlies de bar, i una altra cosa és l'acció política a dur a terme.
I recordar que els mossos van començar a arribar quan CiU no governava amb el PP.
CiU no ha governat mai amb el PP
ehem, cough...
Àlex,
Les mentides, doncs, diexa-les per política internacional.
Publica un comentari a l'entrada