2569 vots i 96% = Independència

Ahir 13 de setembre Arenys va fer història, una història i un dia que segurament seran recordats al final del procés com aquella flama que per fi va encendre’s. La votació realment va ser fantàstica tant a nivell de seriositat i pulcritud com, evidentment, pel resultat.
En cap de les previsions en les que s’especulava mentre s’anava ramblajant durant el dia es podia preveure que el resultat final seria tant i tant favorable a la independència. Més d’un 96% dels vots van anar a parar a la pila del SÍ. Impressionant.

La consulta va triomfar. Va triomfar perquè es va poder celebrar, va triomfar perquè el poble va opinar, perquè no hi van haver incidents. Va triomfar perquè en definitiva va guanyar la democràcia. Contra la voluntat del poble no van poder ni tribunals amb advocats feixistes, ni La Falange, ni cap ministre espanyol. La democràcia i la voluntat del poble d’Arenys de decidir van guanyar i van superar totes les expectatives.

El que ahir va succeir a Arenys no és en cap cas una "frikada" ni molt menys. El que ahir va succeir a Arenys és l’inici d’alguna cosa, d’algun moviment que ajudarà a com deia l’eurodiputat Oriol Junqueras "a avançar cap a la llibertat". Perquè aquest fet és innegable. La independència ja ha estat votada amb urna. La gent ja ha anat a votar per la independència. Ja no és allò que els unionistes esgrimeixen com a "utòpic". No, la independència s’ha demostrat plausible i possible, és a dir, que si la majoria de la població del país ho vol aquesta no és impossible.

No deixa de fer certa gràcia, per no dir pena, totes les declaracions contràries que s’han produït avui. Diversos ministres espanyols han sortit corrents a baixar tant com poguessin el gran impacte mediatic que ha tingut la notícia de la victòria del sí. De la Vega en roda de premsa ha advertit que la consulta no té cap validesa jurídica. Gràcies per dir-ho, ja que si fos al contrari avui estaríem de celebracions a cada poble del país felicitant-nos per la independència. On s’equivoca De la Vega és en negar la validesa política de la consulta i sobretot del sí. La victòria aclaparadora del sí evidentment que té validesa política, ja que com he dit anteriorment, la votació s’ha realitzat de manera pacífica i democràtica i sobretot remarcar que s’ha votat. Per tant sí que té gran validesa política. Ha marcat un precedent. Altres ministres espanyols que han sortit a la palestra han estat l’inefable José Blanco o Francisco Caamaño. Però a TV3 la nostra estimada Carmen Chacón ha rematat la feina de De la Vega. Chacón ha insistit i repetit que "Catalunya no és ni independentisme ni Falange, sinó un país d’ordre". Realment s’ha de tenir molt poca vergonya per dir això i quedar-se tan ample. Posar al mateix sac l’independentisme democràtic amb la Falange Española de las JONS és per com a mínim fer-la a anar a unes quantes classes d’història del segle XX sobre l’estat espanyol.

Deixant per un altre dia les reaccions unionistes i nacionalistes voldria fer esment a un aspecte que considero vital de cara les pròximes consultes. Ha de créixer el percentatge del No. A Arenys el No es va quedar una mica per sobre del 2%. En les properes consultes s’haurà d’intentar que un bloc partidari del No es mobilitzi. A la consulta per la independència d’Arenys van votar afirmativament més persones de les que ho van fer per l’Estatut de La Moncloa, però en canvi la participació va ser inferior, precisament perquè no hi va haver un bloc del No. En les properes consultes doncs, s’haurà d’intentar que el PSC surti del cau i que es mulli, així com també potenciar que el PP participi de la consulta.

Ahir 13 de setembre Arenys va fer història. Ahir Arenys va fer el primer pas, ara cal que no s’esborrin les petjades que ens han de portar al camí de la llibertat.
I com deia ahir l’amiga Lídia Pelejà: "Jo també vaig ser a la primera ciutat alliberada!"