Revilla: entre la Intolerància i la Incontinència Verbal

Aquests dies el Barça s’ha convertit en protagonista no per la seva brillant trajectòria en totes les competicions en les que participa, on ja és líder de primera divisió on ha guanyat els quatre partits jugats amb un futbol que cada cop s’assembla més al de l’any passat i on ha reivindicat el seu olfacte golejador. Però no, aquests dies el Barça és noticia per fets allunyats del marc estricte del futbol.

El primer tema en el qual s’ha vist embolicat el club que ha arribat aquesta temporada a superar els 170.000 socis, de l’altre ja en parlarem un altre dia, ha estat en relació a les declaracions del President de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, Miguel Angel Revilla.

Revilla líder del "Partido Regionalista de Cantabria" i famós per frases tipus "España me pone", ha estat l’estrella dels programes ultres de les ràdios espanyoles arran de compartir llotja amb Joan Laporta dimarts al Nuevo Sardinero.

Revilla s’ha d’haver quedat descansat desprès d’haver atacat molt durament a Joan Laporta per les seves opinions polítiques. Revilla però no s’ha limitat a fer una crítica, legítima, a les declaracions del President barcelonista, sinó que ha creuat una línia. Una línia que sobrepassa els límits de la democràcia mateixa. El President de Cantàbria, i soci del PSOE en aquella comunitat, ha declarat que "tinc respecte per a tothom, excepte als terroristes i assassins d’ETA i als que es volen separar d’Espanya". Realment fa llàstima una persona que equipara uns vulgars assassins amb una opció legítima i democràtica com és la independentista. Una equiparació, per cert, que canviant ETA per la Falange també va fer Carmen Chacón. Revilla però no s’ha aturat aquí. Revilla també ha afirmat amb el seu gran talant democràtic que es va negar a anar al sopar amb Laporta perquè no li agrada estar amb gent que pensa diferent que ell. Això és sentit democràtic i la resta estupideses! Revilla per acabar el Castell de focs va carregar afirmant que les declaracions polítiques de Laporta fan mal al Barça.

La pregunta que ens hauríem de fer és: si en comptes de Joan Laporta hagués estat Florentino Pérez qui hagués protagonitzat alguna declaració de caire polític o hagués assistit en un acte de per exemple del PP, tal i com feia en els temps d’Aznar, el President de Cantàbria li engaltaria que això "fa mal al Madrid"? O més, si hagués estat el president del Sevilla el qui hagués tornat a fer les seves típiques declaracions sobre de com s’arriba a estimar "España" que fins i tot la posa a la samarreta del club andalús, el senyor Revilla hauria fet el tour radiofònic tirant pestes contra aquests dos presidents de clubs? La resposta és que no.

Al senyor Revilla i als seus amics de les ràdios madrilenyes no els molesta que Laporta parli de política, els molesta que ho faci defensant Catalunya i no Espanya. Els molesta que hagi fet del catalanisme un fet universal, els molesta que hagi sabut fer d’un element de l’ADN del Barça, oblidat per els dos últims presidents, un fet de caire mundial. Els molesta que amb el President més catalanista de la història, o quasi, el Barça també hagi estat el més obert i universal de tots, que fins i tot que és rebut a les Nacions Unides i que porta el nom d’UNICEF a la samarreta. Perquè és evident, no és el qui, sinó el què el que els molesta.

PD: La foto evidentment, en blanc i negre, per recordar l'època en què Revilla era el "jefe" del sindicat vertical feixista a la seva regió.