Això del referèndum sobre la independència d’Arenys de Munt està agafant una deriva de confrontació de legitimitats d’alta volada, una confrontació de legitimitats que més d’hora que tard farà el salt del nivell local al nacional.
El referèndum és un dels elements més acurats i vitals que actualment tenim per tal de poder afrontar la internacionalització de la nostra causa llibertària amb bons fonaments tan jurídics com polítics. Només cal llegir les declaracions del Primer Ministre de Gal·les per fer-se’n una idea.
És evident de que amb una visió estricta i monolítica de la Constitució espanyola del 1978, el lliure exercici de l’autodeterminació no hi cap, car: "España es la nación indivisible". Perfecte.
Molts cop ja he exposat la diferència entre legislació i legitimitat democràtica. La legislació per el qual es regeix l’estat espanyol està controlada per els òrgans jurídics del Regne, uns òrgans que estan dirigits per juristes, alguns amb una pobra reputació professional, que han estat elegits a dit per els dos partits nacionals espanyols –PP/PSOE-. Per contra, la legitimitat democràtica resideix única i exclusivament en el poble, en la seva voluntat.
Ahir aquestes dues forces –legislació i legitimitat- van xocar per primera vegada al nostre país. Un fet històric de gran transcendència. La legislació de l’estat espanyol i la legitimitat de l’Ajuntament d’Arenys. Què haurà de prevaler, la llei que prohibeix preguntar, o la voluntat ferma del poble en voler ser preguntats? El que acabi dictaminant el jutge serà en part de vital importància.
Més enllà de la novetat que aquest fet comporta de cara al procés d’alliberament, en la vista als Jutjats la confrontació encara es va fer més evident.
Als jutjats no només es van enfrontar dues nacions que malden per poder existir –faltarà veure què serà d’Espanya un cop Catalunya s’independitzi -, ni tampoc només dues maneres d’entendre les regles del joc democràtic. Sinó que ahir gràcies a la perícia de l’estat espanyol, ahir es van enfrontar les legitimitats entre dos règims. Ahir es va enfrontar la democràcia del poble contra un estat que estava defensat per un membre actiu de l’extrema dreta feixista i anticatalana espanyola. Una vista que ens trasllada a la dècada dels 30 on la democràcia republicana va combatre les forces feixistes. – els temps tornen?-
No deixa de tenir gràcia que fos precisament Arenys de Munt, un poble on les esquerres nacionals sempre han governat, ja en el temps de la República, el municipi que es batés amb l’advocat feixista de l’estat espanyol.
No sé si l’elecció de l’advocat que havia de defensar l’estat va ser triat a dit, tanmateix no sé perquè no m’estranyaria, però el que sí va quedar clar és que la vista sobre la prohibició del referèndum per part de l’estat no es basava en la llei, sinó en motius polítics. I aquest és un gran avantatge. Sí l’estat espanyol es veu abocat a un combat polític, no tindrà motius per poder negar la voluntat del poble, - i pitjor per ell si ho fa- i menys si per defensar els seus interessos ho fa de la mà dels assassins i criminals com els de la Falange.
PD: Una pregunta a l'advocat de l'estat i candidat de La Falange l'any 1996: Anirà a la manifestació que els seus companys han preparat al dia 13 tot i que el Govern democràtic de Catalunya l'ha prohibit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada