14 d’abril del 2008

14 d'Abril

Avui és 14 d’Abril i ja en fa 77 anys. El 14 d’Abril quedarà marcat per sempre més en la memòria dels catalans. El 14 d’Abril de 1931 en la majestuosa Plaça de Sant Jaume, Francesc Macià va proclamar la República Catalana.

Avui hem de recordar tot el que va significar aquell canvi. La República va significar un canvi de mentalitat des del punt de vista social, nacional i econòmic, la República va significar aire fresc, la República va significar l’inici del que havia de ser una nova i il·lusionant etapa, però que no ho va acabar de ser per errors propis i no propis.

Avui però, és un bon dia per recordar com va començar tot. Tot va començar amb el brillant discurs del President Macià, en aquell èpic moment que la història li havia reservat, el moment de culminar el projecte de la seva vida, el moment de la llibertat del seu país, el moment de la Proclamació de la República de Catalunya:
Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola, senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Visca la República, Visca el President Macià i Visca Catalunya!