2 d’abril de 2008

D'ahir per demà

El diumenge 29 de Març, quedarà marcat per l’homenatge conjunt que els Presidents actuals de les diferents parts del país van fer al Rei Jaume I de la Corona Catalano-aragonesa.

Aquest homenatge va tenir lloc a Poblet i el van fer tres Presidents autonòmics i una consellera (el President del País Valencià no va voler anar-hi). Aquest homenatge és doncs un gran pas per llimar dificultats i per tractar d’avançar conjuntament cap a un nou escenari on els antics territoris catalans caminin junts.
Si s’aconsegueix, sí és possible articular una major interacció ja sigui cultural, econòmica, turística o del que sigui, l’evidència del que ahir el President Montilla "Junts som més forts" s’acabarà imposant.

Segur que algú em titllarà d’il·lús, d’utòpic, i si segurament té raó, però caldria recordar que les grans pedres no les ha mogut cap pragmàtic. Si la col·laboració entre aquests territoris fluís i anés reeixint, si els llaços que compartim s’estrenyen el següent pas serà la interacció política i aquest punt, quan arribi, caldrà tornar a citar al President Montilla quan va dir en relació al que uneix als territoris de la Corona, que a partir d’ara s’ha d’actuar "sense renunciar a res".

No pretenc fer del President Montilla el pare modern dels Països Catalans, tan sols agafo algunes frases que va dir a Poblet, tot desitjant que en el 850é aniversari del naixement de Jaume I no hi hagin quatre Presidents autonòmics d’Espanya, sinó que hi hagi els representants dels Països Catalans com a líders d’un poble que ha estat lliure, i que vol tornar-ho a ser.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Territoris que han estat catalans? no se jo si, almenys, dos dels tres presidents autonómics i una consellera dels que van estar presents a l'homenatge estarien d'acord amb aquesta afirmació Pere. Però be, ja sabem el que vols dir.
Home, una mica utópic és però noi, val més aspirar a molt que quedar-se curt no?

Salut!

Anònim ha dit...

Moltes paraules del Montilla però jo vull fets. Si aquestes paraules es converteixen en realitat aleshores en tornem a parlar , però mentrestant haurem d'esperar.

A per cert, com et van els exàmens? segurament molt bé.

Ànims que ja només et queda la traca final!!!

Ferran Porta ha dit...

Fora bò que els ciutadans d'aquests territoris puguessin gaudir, directament, dels beneficis de la desitjada unió entre tots nosaltres. Així seria possible començar a teixir un país, que no podrà fer-se des de dalt sinó des del poble.