21 d’abril de 2008

Presentació: Independència 2014

Demà es presenta a Vilafranca el llibre d’Esquerra Independentista "Independència 2014" sobre l’estratègia per tal d’aconseguir arribar a convocar el referèndum d’autodeterminació per la nació en aquesta data tan especial.

Durant la passada setmana he estat llegint el llibre per tal de saber exactament el projecte i el pensar d’aquest grup de militants d’Esquerra que es proposen dirigir Esquerra.
Primerament crec que en el diagnòstic l’encerten, ja que consideren que Esquerra ha perdut trem nacional i credibilitat, i com a tal això s’ha correspost amb una pèrdua de vots i de pes polític. La solució, en part també la comparteixo, consisteix en posar fites i recuperar la confiança de l’electorat mitjançant la consecució d’aquestes fites.

Ara bé, hi ha un fet que no comparteixo. En el llibre es diu que ja hi ha una majoria social per poder fer el referèndum adduint que hi ha quasi un 60% de persones que volen un estat per Catalunya. Aquest fet seria cert si aquest 60% volgués un estat independent, però no és així i dir el contrari és jugar al joc de la política ficció que sincerament no interessa gaire. No, el 35% el que vol és un estat federat amb Espanya, per tant el que es vol és seguir conjuntament a Espanya tot i que, teòricament perquè s’hauria de demostrar, amb més competències. Podríem concloure doncs que aquesta premissa és fum.

Sobre l’estructura del partit, hi coincideixo plenament. La separació entre càrrecs de partit i govern ha de ser clara per poder mantenir la veu pròpia d’Esquerra. La potenciació de les territorials, l’estructura federal del partit amb les diverses unitats de la nació…. En aquest sentit perfecte.

En el llibre també s’exposa el com seria el futur Estat Català. Sincerament, crec que aquesta part del llibre és molt interessant ja que s’exposa com s’aplicarien els principis d’Esquerra en un projecte de Constitució per la República de Catalunya. L’únic problema és el mateix que abans, peca de massa fum.

Com tota col·lectivitat, la militància d’Esquerra i en general tots els ciutadans del país, necessiten il·lusió, esperança, projecte… i és en aquest sentit que veig en què és necessària Esquerra Independentista en aquests procés de primàries, segurament no per guanyar-les però si per incidir i transmetre il·lusió. Durant la presentació del primer spot electoral d’EI, Uriel Bertran es va comparar amb Obama, sincerament jo el compararia més amb John Edwards. Tant Edwards com Esquerra Independentista representen les opcions més d’esquerres de les sensitivitats dels dos partits, tant Edwards com EI representen els valors de sempre, tant Edwards com EI ja sabien al començar que no guanyarien però confiaven en influir i tant Edwards com EI ho han aconseguit. Edwards ha aconseguit que els seus postulats siguin incorporats per Hillary i per Obama, i Esquerra Independentista ha aconseguit que la majoria de candidatures fessin seves diverses propostes del seu programa.

Encara queda temps fins les primàries i encara poden passar moltes coses.

Cap comentari: