10 d’abril de 2008

Deu anys de pau

Avui es commemoren els 10 anys de l’Acord de Divendres Sant, es commemoren els 10 anys de l’acord que va portar la pau a Irlanda del Nord.

Durant aquests deu anys els sis comtats irlandesos del Nord han tingut un gran desenvolupament, fet que lligat al restabliment de les institucions i l’autonomia ha aportat una certa estabilitat a l’illa tant política com social.

L’Acord de Divendres Sant és un dels passos més importants que ha fet el nord de l’Irlanda en molts anys. L’Acord tornava als irlandesos el que és seu, unes institucions i una autonomia que els permetia deixar de ser governats des d’un fosc despatx de Londres, per poder fer-ho ells sols.
Durant aquests anys l’IRA s’ha desarmat i ha deixat de matar així com també, tot i que ho van fer més tard, les organitzacions terroristes pro-britàniques unionistes. En aquests deu anys Irlanda del Nord ha recuperat el govern autònom compartit. Durant aquests deu anys el Nord d’Irlanda ha fet molts progressos, segurament un dels més recordats és aquell partit en què Irlanda del Nord va guanyar 3 a 2 a la súper potència mundial selección española a Belfast durant la fase de classificació per l’Eurocopa d’estats.

Tornant al tema, caldria fer una menció als històrics protagonistes d’aquell Acord històric, en ell hi va participar autèntics líders, líders amb majúscules, començant per Bertie Ahern primer ministre d’Irlanda; Tony Blair primer ministre britànic; David Trimble líder de l’unionista UUP; John Hume líder del laborisme pro irlandès; i Gerry Adams líder del republicanisme nord-irlandès.

Irlanda del Nord ha de continuar avançant, cap a la reconciliació social ja que és l’única sortida possible al conflicte. El nostre país, salvant les immenses diferències, és un clar exemple que es pot pensar diferent però mantenir la cohesió social de la nació inalterable.

Irlanda del Nord va poder arribar a aquell acord històric perquè les parts, totes, es van reconèixer com a iguals, es va poder arribar a un acord perquè les parts, totes, van reconèixer errors, es va arribar a un acord perquè es va acceptar que hi ha un conflicte que traspassa les fronteres de la violència, es va arribar a un acord perquè es va reconèixer que hi havia un conflicte polític.

El futur que Irlanda del Nord és diferent segons la comunitat, però del que no hi ha dubte és que Irlanda del Nord serà tot allò que els irlandesos del Nord vulguin ser.

Cap comentari: