7 d’abril de 2008

Enveja? Ja no

Fa tot just dos mesos escrivia que sentia enveja del privilegi dels nord-americans que mitjançant primàries poden escollir els líders dels seus partits, sobretot contraposant-ho a l’opac sistema de designació dels candidats i líders polítics catalans.

Doncs bé, sembla que gràcies a les primàries d’Esquerra podrem deixar de sentir enveja. Aquestes primàries han de servir com a canalitzador d’un canvi en profunditat dels partit polítics catalans, per convertir-los en més oberts, més democràtics, més moderns… més pròxims.
Si els mitjans, o la pròpia Esquerra, no fan descarrilar el procés, un nou sistema de partit pot estar en camí.

A continuació reposo el post del 7 de Febrer del 2008.

Bé avui no sabia ben bé sobre què escriure, però tornant amb la RENFE cap a casa m’ha vingut al cap les imatges de tot de gent votant ahir durant el super-Tuesday, i he sentit francament, una sana enveja.

Enveja perquè als EUA en aquests moments estan escollint el que serà el candidat dels dos grans partits a les Presidencials. I la tria ja fa més d’un any que ha començat. Al Gener del 2007 tant Hillary Clinton com també Barack Obama van anunciar que participarien en la cursa demòcrata cap a la Casa Blanca. Des de llavors ha estat un no parar d’actes, trobades, mítings multitudinaris, xerrades… el joc de la democràcia en el seu pur estat.Milions de persones van anar a votar ahir, milers de voluntaris mobilitzats per fer campanya pel seu candidat, centenars i centenars de milers que han assistit als actes, molts d’ells s’havia de pagar entrada per assistir-hi. Algú pot dir que no hi participa una majoria folgada de la població, d’acord, però tot i així he sentit enveja sana.
Ara bé, com tot té el seu punt fosc, per exemple el finançament. L’equació és clara, com més diners, més oportunitats de guanyar. Tot i que no sempre és així, ja que com s’ha pogut comprovar en el camp Republicà, no qui té més diners, Romney, guanya.

Seria possible instaurar a Catalunya un sistema semblant al dels EUA? Difícil.Difícil perquè la configuració del sistema de partits és diferent. Em un sistema bipartidista és més senzill l’elecció en primàries, mentre que en un de multipartidista, com el nostre, és més complicat. També hi influeix que els partits funcionen diferent, al país els aparells ho controlen tot, des de les llistes fins al més minúscul fet, en canvi a Estats Units, els aparells no són tant executius. Ara bé el fet que més impossibilita la implantació d’un sistema com els dels EUA és de cultura política. Als EUA prima el candidat, la persona, el personatge, aquí prima el partit.S’hauria de trobar una formula mixta, que permeti una major participació i obertura, i alhora que permeti als aparells mantenir un cert ordre intern en els partits.Llistes obertes, no bloquejades….
Hi ha diferents opcions, però el que és clar, és que no es pot continuar d’aquesta manera. Catalunya encara no té una llei electoral pròpia, per culpa de càlculs partidistes, de tots els partits. La creació d’aquesta llei és urgent i necessària.
Vull deixar de sentir enveja.

2 comentaris:

Albrock ha dit...

Sí, amb això Esquerra demostra una maduresa política que altres partits més inmadurs veuen com a "inmaduresa". Tot i que també ha de quedar clar que allà l'únic que triem a les primàries són els candidats. Aquí, en canvi, els militants controlen el partit i no hem d'oblidar que les funcions dels partits aquí són molt més nombroses que allà.-
El sistema americà representa l'equilibri.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
El sistema americà prima la imtage, l'emboltori, la persona. En canvi aquí, en principi, prima més el projecte a dur a terme.