16 d’abril del 2008

Sobre la sequera

No, jo no he resat a la Moraneta perquè plogui. Sento si desobeeixo la brillant proposta per lluitar contra la sequera del Conseller Baltasar, però crec que en aquest país, en principi, hi ha prou matèria grisa per evitar caure en propostes o declaracions més pròpies d’un vulgar Circ que del Govern del nostre país.

Ningú però, pot negar que estem vivint un moment que no sé si és d’emergència nacional o què però que evidentment és crític. L’aigua és un bé escàs però necessari per el desenvolupament humà i de la societat, ja sigui en el pla econòmic o social i és per això que aquests dies estem davant d’aquest culebró de l’aigua. Els recursos naturals i la lluita per fer-ne ús cada cop tindran més pes en la política, tant en la nacional, regional, europea i internacional.

El Govern i el Gobierno de España han acordat que per guanyar la batalla a la sequera, a més de l’aigua que actualment ja es transvasa cap a Tarragona, aquesta continuï cap a Barcelona i que s’hi afegeixin també els teòrics sobrants de l’Ebre.

Primerament crec que no és una bona solució. Si l’Ebre té un cabal determinat que fa possible que es desenvolupi al seu entorn tot un ecosistema i tot un entramat d’activitats econòmiques, disminuir-lo podria significar posar-ho en perill. En segon lloc hi estic en contra per defensar la prevenció medi ambiental i per tal d’assegurar que el Delta continua sent Delta i que la fuga de cabal no provoqui la destrucció d’un sistema natural ja de per si sol prou amenaçat.

Per superar la sequera aterridora que patim, i que patirem, crec que el Govern s’hauria de centrar sobretot en potenciar una política eficient de l’aigua. No estic parlant, com ho fa algun company de converses i discussions, de fer pagar el plat trencat als pagesos i agricultors, que com que utilitzen al voltant d’un 70% de l’aigua i que només són el voltant del 2% de la població algú ho interpreta com que la solució passa per treure’ls-hi l’aigua. No, al que em refereixo és que el 40% de l’aigua que va a l’àrea metropolitana es perd per les canonades per les quals transita. Una pregunta, estaríem parlant en aquests moments del tema de l’abastament d’aigua si aquest 40% no es perdés inútilment? No.
Si aquesta aigua no es perdés en aquests moments, tot i la poca aigua dels pantans, tindríem assegurat el subministrament d’aigua fins desprès de l’estiu.

Per tant, la primera mesura de caire urgent i de necessitat nacional seria la modernització del sistema de canonades de l’àrea metropolitana. En segon lloc impulsar les dessalinitzadores i potenciar la reutilització via depuradores de l’aigua. Aquestes mesures haurien de servir per poder ajudar a pal·liar en un futur aquest problema.

Aquestes mesures són a mig o llarg termini i per tant no servirien per poder solucionar el problema actual. Per tant la solució més normal i natural seria una proposta que a tothom li produeix basques només de sentir-la. Restriccions.
Algú em pot dir quin mal hi ha en les restriccions si no impedeixen l’activitat econòmica del país?

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Tu el que ets Pedro és un hippie, un paral·litzador al qui ja l'hi està bé viure en condicions de país subdesenvolupat.

I és obvi que qualsevol restricció fa mal a l'economia del país. No't pots ni imaginar els efectes secundaris que tindrien la posada en marxa de restriccions (per no dir la imatge que donaria el país).
O sigui, si hi ha aigua en un altre lloc, perquè t'entestes en deixar-la allà si la necessitem aquí. ¡Insolidario!

Ah i tant que parles sobre modernitzar canonades i no malbaratar aigua i noséquè, a part de que això no solucionaria res a curt termini, tampoc tindria un impacte gaire gran a llarg termini, ja que la majoria d'aigua no la malbaratem a les piscines de Sant Cugat, sinó els pagesos als seus camps. Si tant els hi agrada l'aigua als d'allà baix que comencin a utilitzar-la com cal. I que no ens prohibeixin a la gran majoria de la població poder omplir les nostres piscines.

Esquerra amb aquest tema ha demostrat que continua sent un partit adolescent, de pancarta i de poca visió de futur.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb l'Àlex.
També crec que per molt mal que et faci escoltar-ho, Camps té raó en enfadar-se.
A València se li va negar el transvassament que se li ha acceptat a Catalunya. Està clar que s'ha de compensar els vots catalans, però un govern amb visió estatal no pot negar als altres un transvassament i acceptar-li a un tercer.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Si saps llegir, crec que sí, veuras que quan parlo de restriccions n'exloc les que puguin impedir el desenvolupament econòmic. Per cert, de restriccions ja n'hi ha hagut en diversos llocs del país i no ha passat res.

Parles de què les canonades no arreglarien res perquè la major part de l'aigua la gasten els pagesos i no les piscines. Si no es perdes el 40%de l'aigua que rep BCN a les canonades tu podries omplir tantes piscinetes com vulguessis i els pagesos utilitzar l'aigua necessària.

Andreu,

Llegir certa premsa no gaire va bé.
El Camps vol el PHN que consistia en buidar l'Ebre per omplir camps de golf de València i Murcia a més de Terra Mítica i el nou parc d'atraccions que estan fent. No tenia res a veure amb necessitats de la població sinó amb interesos econòmics.
Crec que és molt diferent.