15 d’abril del 2008

Jocs Olímpics Pequín 2008

Feia dies que volia escriure sobre el recorregut que esta tenint la Flama Olímpica arreu d’Occident i sobre el possible boicot dels Jocs Olimpics.

En primer lloc, crec que l’elecció de Pequín com a seu dels Jocs és un error garrafal del Comitè Olímpic. Sembla que els aristòcrates i faranduleros que formen part del Comitè hagin oblidat que donar els Jocs a estats on hi ha una dictadura és un error, ja ho va ser al 1936 a Berlín on els Jocs només van servir per permetre el Règim de Terror nazi una propaganda sense igual. Aquest fet s’hauria d’intentar evitar en relació al Règim de Terror xinès.

La República Popular de la Xina és una dictadura amb totes les seves lletres, i a més en majúscula i en negreta. La Xina per més obertura econòmica que hagi fet no deixa de ser un Règim opressor i assassí que impedeix l’exercici dels drets fonamentals de tots els ciutadans. A més, si la Xina s’ha obert econòmicament no és perquè vulgui caminar cap un horitzó de democràcia, sinó perquè s’ha demostrat que el sistema comunista és un fracàs absolut.
La Xina és un Règim que tortura, assassina i manipula, la Xina és un Règim genocida, la Xina per tant, no pot ser seu d’uns Jocs Olímpics.

El sideral que s’ha organitzat entorn els Jocs ve donat per la repressió i pel genocidi que la Xina està duent a terme al Tibet i sobretot per la resposta comunista a la revolta de protesta dels tibetans al mes de Març passat.
La resposta internacional ha estat de condemna cap al Règim xinès, de manera tèbia, i de solidaritat cap al poble tibetà. Aquestes mostres de suport s’han vist en el recorregut que la Flama ha fet per Occident ja sigui París, Londres o Sant Francisco.

Destacats dirigents, actors i esportistes s’han mostrat a favor del boicot als Jocs. Aquí convindria fer un parell de consideracions. Primerament, els esportistes no tenen culpa de què el COI premiï dictadures amb la celebració dels Jocs. I segon, el líder del Tibet ha demanat reiteradament, davant d’entre altres de Nancy Pelosi, que no vol ni dóna suport a cap tipus de boicot dels Jocs.

Diuen alguns que la designació de Pequín com a seu olímpica és per donar un impuls als aires de canvi (sic) del Règim xinès. Aquí hi ha un greu error de perspectiva. Sí la Xina vol ser seu olímpica, primer que avanci cap a un sistema democràtic, i si de cas després, i ara si, per donar un impuls als aires de canvi se’ls premia amb els Jocs, però mai abans. Aquest argument ja el van donar a Berlin’36 i el resultat va ser la Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics han de servir per ajudar a avançar cap una societat millor, i en cap cas han de servir per donar cobertura ni legitimitat a un Règim dictatorial, opressor, assassí i genocida.