8 d’abril de 2008

Carretero a Vilafranca

Dimecres passat el senyor Joan Carretero líder de Reagrupament.cat, RCat, va ser a Vilafranca per presentar la seva candidatura a la Presidència d’Esquerra.

El plantejament de Carretero és simple, Esquerra té una greu malaltia que es diu tripartit i s’ha de fer un tractament agressiu per curar-la. La recepta és, també, simple tornar als temps de què quan Esquerra obria la boca, de cada tres paraules que deia quatre eren "Catalunya o Independència". I res més.
Òbviament Esquerra ha de continuar dient "Catalunya i Independència" i a més, més cops que últimament, però no ha de deixar de dir, reclamar i liderar paraules com "progrés social o esquerra". Esquerra està malalta, si, però marginant una sigla del partit no s’arreglarà el mal que pateix, que justament és aquest, marginar una sigla del partit.

Carretero al meu entendre, encara no ha paït que se’l fes fora del govern. Carretero hagués volgut que els consellers d’Esquerra al Govern fessin el que ell no va voler fer, com no podia ser d’altra manera, en l’episodi de Perpinyà, marxar del Govern.
Aquest és un dels mals que veig al Reagrupament. Carretero ha sumat al seu si tot de persones que d’una manera o altra estan dolgudes amb l’actual direcció, sense anar més lluny els impulsors de Reagrupament a l’Alt Penedès són part de l’antiga executiva local de Vilafranca que va iniciar un enfrontament amb la direcció nacional i amb la majoria de la secció local, i arran de perdre les eleccions internes van anar a parar a Reagrupament. No vull dir amb això que RCat no tingui un bon projecte, sinó que el nexe d’unió del corrent intern és la voluntat de fer "petar" la direcció.

Un altre mal que veig en RCat, és la personificació excessiva de Carretero. Si es pregunta als militants o simpatitzants quants dirigents de RCat coneixen només sabran dir el Carretero i si s’apura molt la Rut Carandell, en canvi d’Esquerra Independentista en podran dir molts més Bertran, Renyer, Bofill, Paluzie… o de Gent d’Esquerra en podran dir per exemple Puigcercós, Ridao, Aragonès, Simó, Vendrell, Huguet, Puig… És cert que històricament Esquerra ha estat un partit en què la personificació del partit en el líder ha estat alta, però si de veritat es vol un canvi de model de partit això ha de canviar.

Diversa gent ha comentat que Carretero representa la corrent més liberal d’Esquerra, i algú ha intentat desacreditar-lo per aquest sentit. Aquest és un greu error, Esquerra és un partit republicà i com a tal ha de poder tenir en el seu si gent des de la socialdemocràcia fins al liberal progressisme que encarna Carretero, si es vol un partit de la súper puresa ideològica Esquerra acabarà sent un club de meuques, si de veritat es vol ser un partit majoritari, Esquerra ha de sumar, i Carretero suma. Dic això perquè seria un error prescindir de Carretero, i que tot el que he dit, Carretero pot aportar algunes coses positives a Esquerra, i per tant també al país.

Sobre el model de partit que presenta Carretero hi estic d’acord a grans trets. Carretero proposa que els dirigents del Govern, en cas de ser-hi, siguin diferents que els del partit. En aquests moments aquest punt és d’una necessitat clamorosa, ja que el missatge del partit s’ha diluït en el dia a dia del Govern. Carretero també proposa potenciar les sectorials per donar gruix polític i ideològic a Esquerra, així com millorar la participació de la militància en la presa de decisions. En un punt, però, no hi estic d’acord. Carretero proposa que el Secretari General del partit passi a ser un gestor sumant-li les atribucions de la secretaria d’Organització. Crec que seria un error ja que Esquerra perdria una potent veu política i no s’ho pot permetre.

Seguirem expectants l’evolució de les primàries.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com a mínim és el més sincer que tenen al partit. És l'únic dels grans candidats que sempre ha manifestat les essències pures que ERC ha defensat sempre: la independència.

Albrock ha dit...

Home Pedro, saps perfectament que Carretero és l'únic que pot portar el canvi.

Jo sí que veig que potser s'acosta a un discurs massa simplista, com el de temps enrera, i que no funcionava precisament bé. Ara, la solució com dius tu no és fer de comunista i potenciar el caràcter d"esquerra", més que res perquè l'únic que aconsegui fent això és que el vostre discurs acabi sent quasi calcat al del PSC i ICV. Així que pel bé del país, i pel bé del partit també, o abandoneu la línia de fusió amb les "esquerres catalanes" que porteu últimament, o seguireu perdent vots més ràpid que Duran el seu cabell.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
El més sincer? Només cal mirar el que deia fa un any i ara i veuràs la diferència.

En quant a les essències pures d'ERC només recordar que des del 1931 fins al 1981 Esquerra era un partit federalista, i no és fins als viutanta que agafa la bandera de l'independentisme, a part que ERC sempre ha estat un partit de centre-esquerra/esquerra i republicà.

Àlex,
Si Esquerra ha de predre tants vots com cavells en Duran no s'ha de preucupar perquè el ZP ahir els hi va pendre tots.

Seriosament, el discurs de Carretero en porta a la situació dels 6 diputats i el 5% de vots de principis dels noranta. És cert que es necessita canvi i que Carretero hi ha de participar, però no com a líder del partit.

Estic d'acord que la solució no és passar a ser un partit més d'esquerres (aquí coincideixo amb Carretero) sinó a ser el partit de la majoria per poder alliberar el país, però la solució tampoc passa per deixar de ser un partit d'esquerres.