Niubó i el joc net

La cursa republicana cap a les primàries no ha fet més que començar, i tot i que encara estem en la precampanya ja fa temps que hi ha moviment.

Ahir la candidatura de Gent d’Esquerra presentava 2,028 firmes de suport als candidats Puigcercós i Ridao i a més van anunciar que encara n’esperen recollir unes 200 o 300 més. Sens dubte aquest és un cop de força molt important de Puigcercós, ja que quasi un 25% de la militància haurà avalat la seva candidatura. El tàndem Benach-Niubó afirma que està al voltant de les 1,100 i que arribarà, si pot, a les 1,500. Reagrupament i Esquerra Independentista encara no han fet públic la quantitat de signatures que tenen però tot sembla indicar que les obtindran.

Durant el temps de precampanya que portem, les candidatures ja han anat destil·lant les seves formes i maneres per tal d’aconseguir el suport de la militància.
Hi ha candidatures que mitjançant la il·lusió, la convicció i un projecte clar busquen el suport de la militància, altres ho fan amb una pressió que crec que no acaben de ser conscients que els serà negativa de cara al 7 de Juny, i d’altres intenten aconseguir suports mitjançant crear una ombra de sospita i de falta de transparència de l’actual direcció, oblidant que ells també hi eren.
Des del 10 de Març el senyor ja quasi ex president d’Esquerra ha dit a tot arreu on ha anat a parlar, que s’ha d’imposar el fair play entre les candidatures, que s’ha de fer un debat d’idees, que s’ha de positivitzar el procés. Ara però, ens trobem que el candidat a Secretari General que ell avala no passa ni un dia que no posi en dubte les finances del partit i critiqui la gestió que s’ha fet dels recursos, oblidant, segur que per descuit, que durant els últims anys s’ha reduït el deute d’Esquerra i que s’ha fet una política austera.

Tirant merda sobre el propi partit i creant una sensació d’opacitat i de falta de transparència no crec que Esquerra arribi als 30.000 militants que el senyor Niubó proposa.
Carod Rovira feia, i fa, una defensa aferrissada del joc net i de la responsabilitat que tots els militants d’Esquerra tenen en aquest procés. Potser hauria de pensar de comentar-li al seu candidat a secretari general.

Si que cal joc net, però també cal parlar de projectes i no només de frases maques que l’únic que produiran serà frustració.