Expedient de regulació

Una de les conseqüències que provoca la crisi econòmica global que patim és que les empreses aprofiten el moment per executar o iniciar els ERO, els expedients de regulació, tal com hem pogut comprovar al nostre país darrerament amb els casos de Nissan o de Frigo.

La veritat és que la situació econòmica que estem vivint no és la més propicia per l’anomenat "pleno empleo", això que es va sentir tant en les eleccions espanyoles del març i que tant PP com PSOE prometien com qui promet que demà nevarà al Sàhara. Doncs no, ni "pleno" ni "empleo", la crisi avança i l’atur creix.

Aquests dies hem assistit a la nova escena d’aquesta meravellosa obra de teatre que es diu "política espanyola" on hem gaudit d’allò més amb l’estira i arronsa del la UPN i el PP sobre el vot dels primers als pressupostos de Solbes, amb la participació del PSOE entremig. Entre tot això però, els pressupostos tiraran endavant, i el PSOE podrà respirar un any més tranquil, tranquil perquè les batalles que li venen per endavant té el suport quasi total del PP.

Les batalles que s’entreveuen des de ja fa temps i temps, són la negociació d’un nou sistema de finançament i la futura sentència regressiva del Tribunal Constitucional sobre l’estatut de La Moncloa pactat entre Mas i Zapatero. En aquestes dues batalles PP i PSOE van de la mà. Ni PP ni PSOE, ni Rajoy ni Zapatero volen donar el finançament que Catalunya necessita. Ni PP ni PSOE, ni Rajoy ni Zapatero diran res en relació a la retallada de l’estatut en mans del TC. No diran res perquè ja els hi va bé. Ja ho deien "si tu no vas, ellos vuelven". I si, han tornat, els temps de la LOAPA.

Sobre l’estatut de La Moncloa ja hi haurà temps per parlar-ne, ja que la sentència no s’entreveu per demà ni per demà passat, però sobre el finançament si que se’n ha de parlar, i molt.

No sé si la gent ho recorda, però al mig del juliol el súper conseller Saura va pactar amb la senyora de la Vega una prorroga de tres mesos per poder arribar a un acord entre el "gobierno de españa" i el Govern de la Generalitat en la qüestió del finançament. Quan estan apunt d’esgotar-se els tres mesos, encara és hora de què el "gobierno de españa" presenti una nova proposta. Realment el súper conseller Saura és un mega crack de les negociacions. Sí senyor.

Bé tornant al tema, des de diversos àmbits del museu de cera de Madrid es diu que en temps de crisi el finançament autonòmic hauria de passar a millor vida i negociar-se en època de vaques grasses, i que la prioritat és "españa" i punt.

Comprenc que cadascú vulgui posar els interessos del seu país per damunt del dels altres, és lògic i jo faria el mateix. I precisament per això demanaria a "el gobierno de españa" que si us plau permeti els expedients de regulació.

Sí, una de les accions que faria que el fiançament autonòmic fos millor i no causés cap desgràcia "nacional(catòlica)" seria que el "gobierno de españa" s’auto executés un expedient de regulació.

Com? Doncs per començar amb el "Ministerio de Cultura", ja que algú hauria d’explicar què carai fan els més de 150.000 funcionaris quan les competències de cultura estan transferides a les comunitats. Desprès del de cultura hi hauria d’anar el "Ministerio de Vivienda", altrament dit "ministerio de propaganda", que encara és hora que faci alguna acció que serveixi als ciutadans i no només a les aspiracions electorals de "la madre de españa".

Si es comencés executant aquests dos expedients de regulació, crec, que es podria pal·liar millor la crisi i a més es podria donar solució a almenys una part del finançament.

L’estat espanyol s’ha d’aprimar, perquè ja ho diuen els metges, l’obesitat no és bona.