Sovint es diu des de cercles de gent que continuen vivint al segle XX i que es basen en les antigues visons del món de què el jovent és irresponsable, que el jovent no s’implica o que no tenim experiència.
Sovint aquestes difamacions venen de gent que per una raó o altra no han sigut prou valentes en el seu moment de fer el pas endavant que haurien hagut d’haver fet i ho paguen amb el jovent.
Sobre la crítica de la falta d’experiència només un comentari, ja que en molts casos qui critica més convindria que callés ja que més aviat té un passat que millor seria que no presumís gaire de la seva experiència, sobretot pels pobres resultats que ha pogut aportar, ara bé, el que costa d’acceptar són les reiterades crítiques a la no mobilització o al nul comprimís de la joventut del país.
Perquè la veritat, és cert que gran part del jovent no participa activament en tasques de voluntariat, polítiques o associatives, però la pregunta que la gent criticona i acomplexada s’hauria de fer és si a la seva franja d’edat hi ha més participació que a la franja jove que tant critiquen.
A més, tampoc s’hauria de generalitzar, més que res perquè sí que hi ha jovent que lluita, i per sort al nostre país n’hi ha i molt.
Als Països Catalans el jovent es mobilitza, als Països Catalans el jovent no vol que el país continuï vivint agenollat davant de França i Espanya com la sagrada experiència d’alguns ha permès, al nostre país el jovent lluita, al nostre país el jovent participa.
I si dic això, ho dic perquè ho crec i perquè ho veig. I si no, mireu-ho vosaltres mateixos.
Entrades
2 comentaris:
El primer prejudici que hi ha envers el jove és que un pasota i un desinteressat.
Després, si estàs motivat i encoratjat per alguna cosa (ja sigui política, esport, periodisme, etc.)canvien l'argumentació i et titllen de no tenir clares les teves conviccions, de la teva manca d'experiència i de ser encara un nen.
Com veus, tot és vàlid per tal de criticar als joves.
Jo m'estic trobant gent de 30 anys que et retreu coses amb opinions que serien més pròpies d'avis i pares.
Personalment, a mi m'agrada que algú de la meva edat o menys estigui interessat en un determinat tema i que tingui ilusió.
Perquè l'edat i l'experiència no deixen de ser variables que els humans no podem controlar, però en canvi, les ganes, la il·lusió i la implicació sí les podem desenvolupar i crear nosaltres mateixos.
Andreu,
Molt d'acord!
Publica un comentari a l'entrada