Un dels pocs encerts de la direcció anterior de TV3 va ser apostar per el canvi a les tardes a la televisió nacional. Un gran encert ja que es va passar d’un programa passable però amb aires de sociatisme per tot arreu, a un programa que està força bé i a més amb un presentador que aposta clarament per la sobirania nacional del país.
La veritat, durant quatre anys El Club ha ofert una molt bona proposta televisiva fugint de les infumables tardes a l’estil "maripau" i de tota influència rància espanyola, ara bé, aquesta cinquena temporada hi ha certes coses que, al meu entendre, no estan gaire bé.
Contra gustos no hi ha disputes, que diuen, i la veritat que intentaré centrar-me en el fons més que en la forma. M’explicaré.
Els divendres, a part de la primera temporada, han estat dedicats a fer tertúlia sobre "el cor de la ciutat" on es discutia i es comentava tot el que donava de si el serial de sobretaula de TV3, ara però als divendres es "passa revista", i passar revista significa parlar de la premsa del cor.
Primer de tot, no estic en contra de la premsa del cor, no en soc consumidor però crec que és necessària. Ara bé, necessària si es fa bé, i crec que a El Club no s’està fent bé.
Els divendres, a part de la primera temporada, han estat dedicats a fer tertúlia sobre "el cor de la ciutat" on es discutia i es comentava tot el que donava de si el serial de sobretaula de TV3, ara però als divendres es "passa revista", i passar revista significa parlar de la premsa del cor.
Primer de tot, no estic en contra de la premsa del cor, no en soc consumidor però crec que és necessària. Ara bé, necessària si es fa bé, i crec que a El Club no s’està fent bé.
En aquest espai del programa els tertuliants, tot i que són decents i no pas les andròmines que pendulen pels platons espanyols, parlen sobre la vida i miracles de tot de personatges amb total normalitat, res a dir. Ja he dit que prefereixo el fons i no les formes.
Si trobo bé que es parli de premsa rosa i no critico la manera que parlen els tertulians, doncs què és el que no m’agrada de l’espai? Doncs que l’espai és absolutament espanyolocèntric, talment com els telenotícies que ens hem d’empassar cada dia. I és una llàstima.
La veritat és que seria interessant que des de TV3 i perquè no des de El Club es potenciés un espai de premsa rosa relacionada amb "l’star system" català. Caure a les grapes dels pretesos famosos espanyols és un error gravíssim, quasi tant com la desviació que pateixen els TN’s. TV3 hauria de ser valenta i apostar per aquest espai, on es parlés de personatges del país, això si, sense deixar de banda les estrelles internacionals.
Els espais de sobirania també són això, també és crear els nostres "famosos", també és que en parlem i així poder substituir la "duqesa de alba" o com se digui i tota la púrria aquesta. Es tracta de sobiranitzar els majors espais possibles, i sí té raó aquell que pensa que no és precisament un espai engrescador o que ens emocioni, però la sobirania també es guanya en l’imaginari popular.
Premsa rosa catalana, sí; premsa rosa espanyola en català, no!
Entrades
3 comentaris:
A mi no m'agrada la premsa rosa ni la trobo necessària, però sí que és veritat que no existeix un "star system" català. Ni tan sols a internet, on podeu comprovar-ho buscant fotos, per exemple, de presentadores de programes catalans: n'hi ha poquíssimes.
Suposo que és qüestió que algú trobi la manera de fer forat en aquest tema.
Fa anys no hi havia programes de paròdia política catalana i el mateix Toni Soler ho va justificar una vegada, en una entrevista a ràdio Tiana, dient que no tindria èxit perquè la gent no coneixia els consellers de la Generalitat. Fins que es descobreix que passa precisament a l'inrevès: els polítics passen a ser més coneguts precisament pel Polònia. I recordeu que el Polònia va néixer com a hereu d'un programa similar, fet pel mateix equip i centrat en la política espanyola, crec que a Antena 3, que va fracassar.
Jo crec que el "star system" català acabarà apareixent, com deia abans, quan algú trobi la fórmula per obrir aquest terreny al públic.
hahaha pedro, fins i tot en això ets monotema.
Eduard,
Si tens tota la raó, només falta trobar la manera per poder-ho fer. To i així discrepo i mantinc que és (no vital però) necessari que hi hagi premsa del cor catalana.
Àlex,
La construcció nacional no només es fa aprovant lleis, la construcció nacional es fa guanyant la majoria social, i la majoria social es guanya quan aquesta s'identifica amb el que defenses. I no s'identificarà si tot el mosaic de famosos es manté en l'orbita espanyola. Per tant si que és necessari obtenir el nostre propi star system.
Publica un comentari a l'entrada